“Els joves són la clau de volta; no ens podem permetre perdre’n cap pel camí, i per això són tan importants propostes com la de la Fundació Impulsa”
Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Castellterçol, Conseller de Cultura del Consell Comarcal del Moianès i Cap de l’Àrea de ciutat de l’Ajuntament de Ripollet
Format en magisteri, la vida ha portat l’Albert Obrero per diferents camins, com el de ser educador social. Ara, amb 52 anys, combina la seva formació amb la seva passió, i el trobareu a l’Ajuntament de Castellterçol fent de regidor d’Educació, i al Consell Comarcal del Moianès, fent de la cultura una eina al servei de la comunitat. A més, també és cap de l’Àrea de ciutat a l’Ajuntament de Ripollet. La seva aposta per als joves l’ha portat a sumar l’Ajuntament de Castellterçol com a Organització Impulsora de la Fundació Impulsa.
Des d’aquesta mirada comunitària i educativa, entens la cultura lligada a l’educació?
Tot depèn de com entenguem la cultura; si és des del punt de vista d’experiència de consum que hem construït les darreres cinc dècades, no. Però si la cultura és el que construïm en les relacions humanes que ens fan ser humans, aleshores sí. Nosaltres treballem la cultura i l’educació indistintament, entenent-les com un entorn de qualitat; tot el que gira al voltant de la cultura forma part de l’ecosistema de la cura de les persones. Si treballem conjuntament des d’aquesta mirada, estem construint un entorn de qualitat que ens sana. La cultura és una eina a l’abast de l’educació. Tot educa.
En quin estat de salut es troben aquests dos àmbits?
Jo soc positiu per definició; si no ho veies des d’un punt de vista positiu, no estaria fent tantes coses. Ara bé, és cert que estem en un moment complex socialment i vivim en un entorn que ens genera moltes pors i inseguretats. Tenim una pauta de por a la pèrdua i un repte com a societat amb els joves, perquè davant d’aquesta societat que recula, que vol assegurar el què té per no perdre-ho, ens trobem amb una generació de joves que no veiem i que quan els veiem, els estigmatitzem.
“Davant d’aquesta societat que recula, que vol assegurar el què té per no perdre-ho, ens trobem amb una generació de joves que no veiem i que quan els veiem, els estigmatitzem”
Per què aquesta tendència a l’estigmatització dels joves?
Som una societat envellida, dominada per la por i no volem que res es mogui. Els joves signifiquen canvi, no tenir por a equivocar-se, experimentar… En una societat en què el pes demogràfic se’n va a la seixantena, tenim aquest xoc.
Creus que ho tenen complicat per avançar?
Tenim la generació de joves que més malament ho tenen, perquè han de viure el seu projecte vital en un món on la centralitat s’està desdibuixant i no sabem quin serà el model de vida. Es troben que amb 30 anys no poden construir un projecte vital, perquè a la societat on viuen no tenen accés a l’habitatge i perquè les generacions anteriors s’han carregat el planeta. És normal que de tant en tant necessitin revelar-se, i no podem deixar-nos endur per la dinàmica conservadorista i materialista. Ho tenen complicat llevat que les nostres generacions fem espai i alliberem recursos i donem oportunitats.
“[Els joves] ho tenen complicat llevat que les nostres generacions fem espai i alliberem recursos i donem oportunitats”
Parles de materialisme i por a la pèrdua. Per què aquesta por?
Venim de dues grans guerres basades en pur materialisme i acabem enganxats a coses materials, la qual cosa ens genera aquesta por a perdre. Es reflecteix en coses tan tangibles com l’habitatge, que tot i haver-n’hi de sobres, no n’hi ha de disponible perquè l’acumulem. Vivim en una societat totalment materialista i aquest moment de crisi tan profunda que vivim és una oportunitat per canviar les coses i fer-hi una volta per treballar d’una manera comunitària. Cal revertir el discurs i buscar alternatives; reparar i conduir des de la comunitat.
“Aquest moment de crisi tan profunda que vivim és una oportunitat per canviar les coses i fer-hi una volta per treballar d’una manera comunitària”
Quin repte tenim amb els joves?
Estem a les mans dels joves, i sobretot de les joves, perquè la dimensió de gènere és determinant, com ho és també el paper que hi poden tenir les joves immigrants, a les quals hem d’escoltar perquè són les que estan més acostumades a sortir-se’n. Els joves són la clau de volta, no ens podem permetre perdre’n cap pel camí, i per això són tan importants propostes com la de la Fundació Impulsa. L’Administració, tal com està configurada i regulada, és un desastre absolut perquè és rígida i reactiva. Dit això, si es vol, es poden fer moltes coses.
Com ara quines?
Escoltar, recollir idees i donar espai perquè passin. Un exemple: el 2015, quan vam entrar a governar a Castellterçol, ens van demanar posar gespa al camp de futbol. Era un dels darrers camps de gespa que quedava, perquè la inversió que calia fer-hi era elevada i no hi havia acord per poder fer la inversió. Quan vam anar a traslladar aquesta decisió a la junta, ens vam trobar que estava formada per gent molt jove. Ens va sobtar tant que els vam proposar que, si feien un projecte social comunitari en el qual s’incloguessin també les dones, els posaríem l’herba al camp. Vuit anys més tard, és l’activitat amb més potència juvenil al poble. És una de les moltes mostres que si deixem espai i oxigen als joves, ells s’involucren.
És en aquesta línia que com a institució pública heu apostat per donar suport a la tasca de la Fundació Impulsa?
Soc defensor de les col·laboracions no extractives de recursos públics. És necessari treballar amb les propostes que arriben de baix a dalt, vetllant sempre perquè sigui un treball conjunt. Des del vessant de gestió pública, si aconseguim que deu joves que haguessin abandonat els estudis i entrat en el circuit d’ajudes de dependència continuïn formant-se i creant el seu projecte vital, el retorn compensa amb escreix; és una molt bona inversió. I, a més, és una grandíssima oportunitat de reconeixement, de visibilització, de donar-los la paraula, de donar espai i posar-los al centre.
Com creus que la Fundació Impulsa contribueix a posar els joves al centre?
La Fundació Impulsa està dient als joves que els reconeix, que els veu. Només això ja és transformador. Aquest reconeixement i manera de veure’ls és una manera de dir “t’acompanyo”, i no és fer-ho només amb una beca econòmica, sinó que et posa un mentor. I, a més a més, ara que t’he vist, jove, ara que t’he acompanyat, ara et dic que formes part de la comunitat i que hi has de fer un retorn, el que tu tens és tan valuós que la comunitat et necessita. El missatge que hi ha darrere la tasca de la Fundació Impulsa és brutal: col·loca al centre el jove que està a la perifèria.
“El missatge que hi ha darrere la tasca de la Fundació Impulsa és brutal: col·loca al centre el jove que està a la perifèria”
Com animaries noves empreses a sumar-se aquest repte?
Ho faria amb una cita de Xavier Marcet, que diferencia entre empreses i negocis. “Les empreses fan projectes i els negocis, diners”. Si el que tu vols fer és una empresa, no l’entendràs el projecte sense ànima social. Va lligat al moment de crisi que estem; si el que vols és construir relat, teixir estructures, fer comunitat, caldrà la consciència social, i per això el millor és donar un cop de mà als joves.
Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…
Oportunitat.
