“L’empresariat està moralment obligat a retornar part del que guanya a la societat”

Salvador Ramon, President de Frime i Ambaixador Impulsa a Terrassa

#ProtagonistaImpulsa #Terrassa

Salvador Ramon és director de FRIME, el principal distribuïdor de tonyina MSC™ sostenible a Europa. Ramon és la tercera generació d’una família que es dedica al sector del peix i va entrar a formar part de l’empresa amb 17 anys quan tenia només 10 treballadors i treballadores.

Actualment dirigeix un equip de 400 persones i, al llarg d’aquests anys, ha fet, com diu ell, “tots els papers de l’auca”, passant per tots els departaments i aprenent a través de l’autoformació per tal de poder desenvolupar tasques tan variades com tallar peix, fer una factura o portar camions. Aquesta experiència li ha aportat una visió àmplia que l’ha ajudat a fer créixer FRIME fins a aconseguir exportar a més de 90 països i comercialitzar, el 2019, més de 45.000 tones de tonyina, peix espasa i cefalòpodes.

Una de les peculiaritats d’aquesta empresa familiar nascuda a Arenys de Munt és que tot el producte s’elabora a Catalunya i que atén tota la cadena de vendes, des de minoristes fins a distribuïdors. Ramon creu que les empreses tenen un deure amb la societat i aquest és un dels motius que l’ha portat a ser Ambaixador de la Fundació Impulsa a Terrassa.

– La teva relació amb el peix comença el 1936 amb una peixateria propietat del teu avi a la Boqueria i més tard amb l’empresa del teu pare a Mercabarna. Què us va portar a industrialitzar el negoci del peix?

Vam veure que viure del peix fresc ens generava inestabilitat econòmica, perquè si hi havia mala pesca no podíem oferir producte, i en canvi, havíem d’estar mantenint igualment les nòmines. Aquesta situació ens va fer apostar per la industrialització, i vam desenvolupar la manera de descongelar peix amb l’objectiu que els consumidors el puguin sentir com un peix fresc sense haver de dependre del dia a dia de la pesca. I de mica en mica vam anar construint sales d’elaboració i fàbriques, i ara tenim tres fàbriques a Arenys de Munt, n’estem construint dos a la Roca del Vallès i un frigorífic a Igualada. Som bastant cul inquiets i ens hem dedicat sempre a buscar la clientela i a obrir nous mercats: la demanda no ve mai si no la vas a buscar.

“Som bastant cul inquiets i ens hem dedicat sempre a buscar la clientela i a obrir nous mercats: la demanda no ve mai si no la vas a buscar”

– És aquesta filosofia la que us ha portat a apostar per noves línies de negoci com la botiga Cal Tonyina o pel restaurant que teniu previst obrir al maig?

Sí, per a nosaltres la botiga és un retorn als orígens; la concebem com la peixateria del segle XXI i, al nou restaurant, s’hi podran degustar els productes de la botiga cuinats per un xef especialitzat. Amb aquesta obertura busquem fer pròxim i assequible un producte d’altíssima qualitat. Volem fer accessible el consum del peix i popularitzar-lo. La voluntat és que cada poble tingui un Cal Tonyina i a mitjà termini tenim previst obrir-ne un altre a Puigcerdà i a Reus.

“Amb l’obertura [del restaurant Cal Tonyina] volem fer accessible el consum del peix i popularitzar-lo”

– Amb tot el que expliques, s’entén que el 2018 quedessis finalista al Premi Emprenedor de l’Any d’EY [Ernst & Young]. Què és per a tu l’emprenedoria?

Per a mi l’emprenedoria és veure un negoci o un projecte on ningú més el veu, tenir la capacitat d’analitzar-ho bé, llençar-s’hi de cap quan es té clar i saber-se equivocar per seguir emprenent.

– A banda del que has anat explicant, FRIME també participa en projectes socials com el de la Fundació Impulsa. De fet, tu n’ets Ambaixador a Terrassa. Què us ha fet apostar per aquest projecte?

Sempre he pensat que, si les coses et van bé, has d’agrair-ho d’alguna forma, i amb aquesta voluntat, des de FRIME havíem començat a treballar en un projecte molt similar al que planteja Impulsa. Per això, quan vam saber que ja existia una cosa tan semblant, vam veure que era molt millor sumar-nos-hi que no muntar-ho pel nostre compte. Pensem que és un model de retorn a la societat molt vàlid que potencia la cultura de l’esforç i l’emprenedoria, i aporta un valor que el nostre sistema polític no ha estat capaç de garantir i en canvi sí que n’estem sent capaces les empreses privades.

“Pensem que [el projecte de la Fundació Impulsa] és un model de retorn a la societat molt vàlid que potencia la cultura de l’esforç i l’emprenedoria, i aporta un valor que el nostre sistema polític no ha estat capaç de garantir”

– Pel que dius, les iniciatives privades haurien de mirar de suplir la tasca que no fa el Govern?

Jo penso que tot l’empresariat que tingui treballadors i treballadores i família, està moralment obligat a retornar part del que guanya a la societat. Per tant, penso que totes les empreses estan obligades a participar en un projecte com el de la Fundació Impulsa. Com que els governs no han estat capaços de fer-ho, ens n’hem d’encarregar les iniciatives privades, perquè, si no, ens trobarem amb un forat molt gran de persones perdudes. Una part del que es guanya sempre és prescindible i hem de participar-hi; no hi ha excuses. És una inversió que tard o d’hora vindrà de tornada. Les comunitats funcionen així.

– Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Collonuda.