Un de cada quatre joves espanyols se sent sol, i el 69% s’hi ha sentit alguna vegada, segons un estudi fet per l’Observatori Estatal de la Soledat no Desitjada – SoledadES a joves d’entre 15 i 29 anys. Els factors que contribueixen a aquesta soledat  són variats i, tal com es posa de manifest en l’article “Joves, pantalles i pedagogia: un triangle de matisos”, les xarxes socials i la manca de connexions interpersonals profundes són un component que contribueix a aquesta soledat, però també l’estrès acadèmic i laboral, així com els canvis en les estructures familiars i socials, que redueixen les oportunitats per als joves d’establir vincles sòlids i duradors, i esdevenen un desafiament que requereix atenció i mesures per revertir la situació.

En aquest context, la mentoria social emergeix com una resposta comunitària efectiva per mitigar els efectes d’aquesta soledat entre els joves. Ho explica la directora de l’Associació Punt de Referència, Rita Grané: “Nosaltres que treballem amb joves darrerament veiem que, cada vegada més, hi ha importants sentiments de soledat no desitjada, i la mentoria trenca aquestes soledats i relaciona les persones, fa xarxes, i això facilita molt la inclusió comunitària”. Una inclusió que té efectes directes també sobre el creixement humà dels joves, tal com assegura Grané: “Hem fet estudis d’impacte i sabem que la mentoria millora l’autoestima i l’autoconfiança; i si millorem això, milloren les expectatives i també l’èxit educatiu, la qual cosa permet assolir un projecte de futur i generar una xarxa relacional, amb les corresponents oportunitats que aquesta xarxa ofereix en moltes ocasions. A més, cal tenir en compte que també suposa una millora en la salut mental, ja que el fet de saber que tens una persona al costat t’aporta equilibri, i això t’ajuda a poder finalitzar uns estudis, perquè tens qui t’acompanya a mantenir l’esforç que suposa estudiar…”.

“la mentoria trenca aquestes soledats i relaciona les persones, fa xarxes, i això facilita molt la inclusió comunitària”

Així ho ha viscut l’Iman, jove mentorada de la Fundació Impulsa: “Recordo que portava molt mala ratxa de suspensos en una assignatura i volia deixar-la per a l’any següent, però la meva mentora em va animar, i vaig sentir que confiava tant en mi que vaig pensar que havia d’aconseguir-ho; vaig posar-hi moltes ganes i al final me’n vaig sortir. Saber que tens algú que t’acompanya i es preocupa per tu fa que no et sentis sola i ajuda molt a aconseguir el que et proposes”, assegura. Unes declaracions que comparteix la responsable psicopedagògica de la Fundació Impulsa, Sandra Llinares, la qual posa de manifest la importància d’entendre la mentoria des d’una visió transversal: “L’èxit del Mètode Impulsa es deu al fet que entenem l’acompanyament als joves de manera global: donem un suport econòmic que ajuda amb les despeses dels estudis, però també estem molt a sobre en l’acompanyament emocional i personal dels joves. Això ho fem a través de la mentoria i també amb formacions per millorar habilitats importants, com l’organització, la gestió del temps o la comunicació. El que realment funciona és que no només ens centrem en el fet que els joves estudiïn, sinó que també els ajudem a confiar en ells mateixos i a saber afrontar els reptes. L’equip tècnic és clau en tot això, perquè assegura que el programa mantingui coherència i qualitat, centrant-se sempre en les necessitats individuals de cada jove. Tot això fa que els joves surtin més preparats per encarar els reptes personals i professionals que es trobaran en el futur”.  Precisament per aquest mètode, la Fundació Impulsa ha rebut el segell de la Coordinadora de Mentoria Social, que certifica que el programa de mentoria segueix uns estàndards rigorosos que asseguren que la relació mentor-jove sigui profitosa, tal com explica Llinares: “Comptem amb un programa ben estructurat, amb objectius clars per a cada jove i per a cada relació de mentoria; impartim molta formació i acompanyament als mentors, perquè se sentin segurs i preparats; i avaluem constantment com evolucionen les relacions i com impacten en els joves, i si alguna cosa no funciona, fem els ajustos necessaris. El segell avala que treballem amb una metodologia de qualitat i amb molt de rigor. Això ens anima a continuar millorant i ajudant més joves a construir el seu futur”, assegura.

“Saber que tens algú que t’acompanya i es preocupa per tu fa que no et sentis sola i ajuda molt a aconseguir el que et proposes”

I justament amb aquesta premissa es treballa també la mentoria del Projecte Rossinyol de la UdG. Ho explica el seu coordinador, Òscar Prieto, que també ressalta la importància de l’acompanyament, sobretot en joves nouvinguts. En el cas dels adolescents que arriben a Catalunya, el procés d’adaptació en el context és difícil, i el fet de tenir una persona propera que genera vincle de confiança fa que se sentin més segurs pel que fa al tema de la llengua, i tenir un espai segur on poden compartir preocupacions també els ajuda a la seva adaptació: des del Projecte Rossinyol tot aquest acompanyament es treballa des d’una òptica del lleure, ja que la feina inicial consisteix a generar vincle, i de mica en mica es van introduint altres aspectes educatius”, explica. Un vincle que, a la vegada, contribueix a trencar estereotips, tal com afirma Karlos Ordóñez Ferrer, coordinador de projectes de Mentoria Social de SOS Racismo Gipuzkoa, una de les poques entitats espanyoles que compta amb l’acreditació de mentoria social: “Nosaltres vam començar a fer mentoria social el 2014: vam veure que a Catalunya ja hi havia projectes que en feien i que tenien molt bons resultats, i ens va semblar interessant nodrir-nos de projectes com els de Punt de Referència o del Projecte Rossinyol de la UdG, entre d’altres, per utilitzar la mentoria social per posar en contacte directe la població autòctona amb la nouvinguda, i esdevenir així una eina poderosa per trencar amb estereotips, discursos d’odi… Molts infants nouvinguts viuen situacions de vulnerabilitat en què les famílies no els poden ajudar prou i tenen una sensació de soledat que els dificulta fer amistats, perquè els paràmetres, els valors i els elements de comunicació són diferents. Davant d’aquestes realitats, la mentoria els facilita una via de comunicació per fer front a les situacions de frustració, d’inseguretat, i l’autoestima és un aspecte que es treballa molt a partir de tenir aquest acompanyament d’algú que no pertany al teu entorn directe, però amb qui es genera una comunicació molt intensa i de confidencialitat que permet a l’infant comptar amb un espai de seguretat”. Això és perquè, a més, la mentoria social, segons Ordóñez, també té un caràcter preventiu: “Tenim estudis que mostren que els infants que han passat per programes de mentoria social tenen menys probabilitat de caure en riscos relacionats amb les drogues i un més alt percentatge d’aquests joves continuen els seus estudis i es plantegen cursar estudis superiors”, assegura.

“La mentoria social (…) és una eina poderosa per trencar amb estereotips, discursos d’odi, etc…”

Així ho demostra la informació facilitada per Punt de Referència, i és que les dades parlen per si soles: el 85% del jovent tutelat i extutelat que ha rebut acompanyament i reforç educatiu per part d’una persona voluntària es planteja continuar estudiant; el 95% del jovent afirma que, gràcies a la mentoria, ha mantingut la motivació pels estudis; i el 100% afirma que ha après a treure millors notes en els treballs i exàmens. Unes dades d’èxit que comparteix també la Fundació Impulsa en el seu àmbit d’actuació amb joves, i és que el 80% dels joves que acompanya Impulsa es graduen, el 93% es preinscriuen en un CFGS i, segons l’enquesta Alumni 2024, el 86% dels graduats treballa, i el 64% desenvolupa tasques relacionades amb els seus estudis, unes xifres darrere les quals hi ha històries de superació personal, tal com explica Llinares: “Per a molts joves amb entorns complicats, el fet de graduar-se és un repte enorme que no seria possible sense el suport tècnic i l’esforç dels mentors. Aquesta xarxa de suport és clau per garantir que els joves puguin construir un futur prometedor. Tanmateix, l’èxit no es mesura només en percentatges; l’èxit és també estar al costat dels joves que no arriben a formar part d’aquest 80%, i cada cas es treballa de manera personalitzada, buscant solucions adaptades i connectant-los amb altres entitats que puguin oferir-los suport. Acompanyar-los, respectar els seus ritmes i deixar les portes obertes perquè, si decideixen reprendre els estudis, sàpiguen que no estan sols, és la definició d’èxit d’aquesta iniciativa. Perquè l’objectiu final és que cap jove quedi enrere”, manifesta.

“[…] El 95% del jovent afirma que, gràcies a la mentoria, ha mantingut la motivació pels estudis”. 

I amb aquest objectiu es desenvolupen els programes de mentoria, que, per reeixir, requereixen un bon plantejament inicial, tal com detalla Llinares: “La clau per tenir una mentoria de qualitat és fer bé tot el procés des del principi. Seleccionem els mentors amb molta cura. Els nostres mentors tenen ganes d’acompanyar un jove i tenen les habilitats per fer-ho: paciència, empatia i ganes d’escoltar. Els donem una formació específica perquè sàpiguen com acompanyar el jove i com gestionar situacions complicades, i estem al seu costat durant tot el procés, fent un seguiment tant dels mentors com dels joves, per assegurar-nos que la relació funcioni, que tots estiguin còmodes, que teixeixin vincle i la relació avanci”.  Així ho ha viscut Berta Baulenas, mentora d’una jove Impulser: “Jo fa sis anys que faig de mentora a la Fundació Impulsa, i només tinc paraules d’elogi per a l’equip que hi ha al darrere, gràcies al qual la mentoria esdevé un bastió molt ferm per apuntalar un propòsit que em sembla encomiable. Penso que precisament l’èxit del Mètode Impulsa és fruit de l’esforç i la dedicació de l’equip que hi ha al darrere, el qual vetlla per la formació dels mentors, per l’acompanyament i per la professionalitat, buscant sempre l’excel·lència. Com a mentora m’he sentit sempre molt acompanyada per part d’Impulsa i penso que treballem sempre per una mateixa fita. Jo he tingut una professió en què m’he dedicat sempre als altres i considero que sempre he rebut més del que he donat, i amb la mentoria social em passa exactament el mateix: considero que ajudar als altres és la satisfacció més gran que podem tenir”, afirma. Això és perquè els beneficis de la mentoria són bidireccionals, ja que la mentoria també té un impacte en les persones voluntàries que dediquen el seu temps a fer aquest acompanyament, tal com assegura Prieto: “Les persones mentores a vegades et diuen que són elles les que veritablement aprenen, i valoren molt els beneficis que els aporta fer mentoria: desenvolupar empatia, la responsabilitat de tenir una persona amb qui generar processos d’aprenentatge i acompanyament, reflexionar de les incoherències d’un mateix… A més, cal destacar que, segons diversos estudis, la mentoria esdevé un element transformador: fer mentoria facilita una ciutadania més activa socialment i ens ajuda a crear una societat més resilient”. 

La mentoria és una estratègia valuosa per a la inclusió social, especialment per a persones en situació de vulnerabilitat. Amb el suport psicopedagògic adequat, els mentors poden ajudar els mentorats a descobrir el seu potencial, superar obstacles i construir un futur més esperançador. Una realitat que hauria de comptar, com reivindica Ordóñez, amb més suport institucional: “Combatre la soledat no desitjada i, per tant, el dret a l’acompanyament hauria de ser un dret bàsic universal: la mentoria social té molt a veure amb la salut mental de les persones, a trencar la soledat no desitjada i a cohesionar la societat. És una eina que està demostrat que funciona i dona bons resultats. Necessitem que les institucions hi donin suport perquè des de les entitats puguem arribar més lluny. És clau poder continuar fent mentories de qualitat, i per això necessitem tota la societat”, assegura, i és que els casos d’èxit i les dades rigoroses demostren que invertir en programes de mentoria no només transforma vides individuals, sinó que també enriqueix les comunitats i la societat en conjunt.