La Formació Professional (FP) ha esdevingut una peça clau de l’engranatge educatiu i laboral actual. En un món en constant canvi, on la tecnologia i les necessitats empresarials evolucionen ràpidament, la FP ofereix una resposta àgil i eficient per a la inserció laboral dels joves: el 54,50% dels graduats treballa abans de nou mesos des de la seva graduació, segons l’Estudi sobre la inserció laboral dels graduats d’ensenyaments professionals, de la Generalitat de Catalunya.

Tot i que històricament la FP ha estat percebuda com una opció secundària respecte a l’educació universitària, la realitat actual és una altra, tal com contextualitza el que és el Subdirector General de Formació Professional i Qualificació per l’Ocupació, Miquel Carrión: “La FP arrossegava l’estigma de ser una segona opció; fa uns anys semblava que la via per tenir feina i un futur pròsper passava per cursar estudis superiors i es creia que la via per qui no tenia les capacitats per anar a la Universitat era fer FP. Per sort, aquesta mentalitat ha anat canviant i la FP cada vegada és més una primera opció”, assegura. Unes afirmacions que comparteix el President executiu de l’Agència pública de formació i qualificació professional de Catalunya, Fabian Mohedano: la FP s’ha convertit claríssimament en una primera opció; estem en un procés irruptiu en que la gent s’adona de la importància de la FP i el que abans es veia de segona divisió, ara ha pujat a primera perquè el context ha canviat: les empreses necessiten gent formada en oficis i les famílies s’adonen que la FP és una molt bona sortida, que prepara molt bé. Un fet que constata en primera persona Núria Brachs Fornells, Tècnica d’Ocupació de l’OPE Manlleu: “Ara mateix la FP es troba en un bon moment, perquè les empreses la tornen a reconèixer com una bona manera de trobar personal qualificat i bo tècnicament”, diu.

“estem en un procés irruptiu en que la gent s’adona de la importància de la FP i el que abans es veia de segona divisió, ara ha pujat a primera”

Un canvi de paradigma que s’està donant en la concepció de la FP i també en la planificació dels estudis, que “no es planifiquen en base a les demandes de les famílies, sinó de les empreses, el que implica que les empreses es comprometen a donar un sentit a la feina política”, assegura Mohedano. I així es detalla en l’Informe General de Prospectiva 2023-2026 de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, que determina tres grans línies d’actuació: l’augment de l’oferta de places en aquelles famílies professionals que apunten una necessitat de disposar de més treballadors qualificats en relació amb les places formatives existents actualment (química, informàtica i comunicació, transport i manteniment de vehicles, sanitat i serveis socioculturals i a la comunitat); foment de les vocacions mitjançant l’orientació (marítimo-pesquera, indústries alimentàries, edificació i obra civil, indústries extractives, hostaleria i turisme, Fusta, moble i suro, fabricació mecànica, electricitat i electrònica, instal·lació i manteniment, seguretat i medi ambient, energia i aigua, i comerç i màrqueting; i estabilització de places (agrària, imatge personal, activitats físiques i esportives, imatge i so, arts gràfiques, tèxtil, confecció i pell, arts i artesanies, i administració i gestió).

“Tres gran línies d’actuació en el futur de la FP: l’augment de l’oferta de places, el foment de les vocacions mitjançant l’orientació i l’estabilització de places”

Unes mesures que pretenen donar resposta als reptes que planteja actualment l’FP en la inserció dels joves al món laboral: “La FP és una palanca de transformació de l’economia i partim de la realitat que actualment el 48% dels estudis són superiors, el 25% de nivell mitjà i el 27% de baixa qualificació. El 2026 hem de tenir una baixa qualificació de menys d’un 10% i per tant, cal fer créixer la qualificació mitjana i reduir la baixa qualificació” detalla Mohedano. Una necessitat que també puntualitza Brachs: “hi ha un desencaix molt important entre oferta i demanda; falta mà d’obra, no es troben joves formats en oficis. Tenim població sobretitulada o població amb manca de formació, però la franja del mig, que és en la que hi hauria d’haver més persones, ens falta i les empreses ara mateix necessiten això, gent formada en FP. I molt important també, que aquestes persones tinguin competències transversals: les empreses sempre ens diuen que la feina tècnica ja els hi poden anar ensenyant, però que la motivació l’han de portar de casa, és molt important l’actitud a l’hora d’aconseguir i mantenir una feina”, assegura.

“…hi ha un desencaix molt important entre oferta i demanda; falta mà d’obra, no es troben joves formats en oficis”

Amb aquesta mirada treballa també la Fundació Impulsa, que rema perquè tots els joves puguin accedir amb igualtat d’oportunitats a continuar els seus estudis cursant FP, i és que fruit del Mètode Impulsa, més del 80% dels joves als que acompanya obtenen el títol de Formació Professional, envers el 50% de la mitjana catalana. Unes dades que també posen de manifest la importància de l’acompanyament transversal a aquests joves, tal com explica la Responsable de Talent i Empresa d’Impulsa, Judit Sanchez: “L’acompanyament psicopedagògic de la Fundació Impulsa parteix d’una visió integral del jove. Els impulsers quan comencen a formar part de la Fundació tenen entre 16 i 17 anys i una gran part marxen amb 19 – 20 anys. Es tracta d’una etapa vital que comprèn encara l’adolescència i la post adolescència on l’evolució personal a nivell maduratiu és cabdal. Seguint aquest procés vital, des d’Impulsa se’ls acompanya a nivell socio educatiu a través de la mentoria, en el desenvolupament de la seva consciència emocional, autoestima, habilitats socioemocionals i amb habilitats per a la vida. Aquest acompanyament es realitza des de la figura del tècnic/a referent, les formacions grupals, les accions de voluntariat que els joves es comprometen a dur a terme i la relació de mentoria. A més a més, i des del primer any que formen part de la Fundació, intensificat als darrers quan els joves ja es troben (en la seva majoria) cursant un grau superior, es treballa per la presa de consciència i desenvolupament de les seves competències transversals enfocades al mercat de laboral amb la finalitat de seguir teixint ponts entre els joves impulsers estudiants de FP i el mercat de treball”. I és que l’índex d’inserció laboral dels joves Impulsers se situa per sobre del 80%, molt per sobre del 55% de la mitjana catalana en FP.

“…fruit del Mètode Impulsa, més del 80% dels joves als que acompanya obtenen el títol de Formació Professional, envers el 50% de la mitjana catalana”.

Una mitjana que tot apunta que ha d’anar a l’alça: “Crec que d’aquí cinc anys veurem coses molt potents que ara no ens imaginem. La FP ha esdevingut una peça fonamental en el mercat laboral modern, jugant un paper clau en la formació de professionals qualificats capaços de respondre a les necessitats canviants de les empreses i les indústries. En un món laboral que evoluciona ràpidament, la FP ofereix avantatges significatius tant per als estudiants com per als empresaris, contribuint a un ecosistema econòmic més dinàmic i resilient”, sentencia Mohedano. Una afirmació que també comparteix Brachs: “La FP dota els joves d’un coneixement molt pràctic que aporta un valor diferent al d’un grau universitari, que no és tan terrenal, i això és un valor afegit perquè pots accedir més ràpidament al mercat laboral amb uns coneixements tècnics que no tens quan surts de la universitat. També hi ha l’FP Dual, que facilita als joves estar contractats durant un any en una empresa, i això els aporta molt perquè al darrera d’aquesta contractació hi ha la figura del centre educatiu, els docents, un pla formatiu… És una cosa que tant les empreses com els joves valoren molt positivament”. La inserció laboral dels graduats i graduades en FP dual és del 66% abans de nou mesos des de la seva graduació.

I és que segons Carrión i Mohedano, aquest és un dels grans reptes de la FP: que les empreses entenguin la importància de tenir persones en pràctiques de forma constant, esdevenint un agent formador i part de la governança dels nous models de centre d’FP.