Arxius de Dia a Dia - Pàgina 4 de 26

Quin paper tindrà la IA en els estudis d’FP?

28/05/2024

A ningú li passa desapercebut que la intel·ligència artificial està penetrant amb força en diferents àmbits i modelant la manera de treballar, d’interactuar i també d’aprendre. I en aquest context no és una excepció la Formació Professional (FP), que s’enfronta al repte de veure quina postura adapta en aquesta irrupció tecnològica.

De fet, el mateix Departament d’Educació ja ha creat una guia en què s’assenten les bases per orientar els docents sobre la manera com es pot aprofitar el potencial d’aquesta tecnologia en el món educatiu. David Ferreiro és professor d’Informàtica de cicles formatius de grau mitjà i grau superior a La Salle Manlleu i explica com a la seva assignatura la IA ja és una eina més entre les que l’alumnat utilitza cada dia: “Seria absurd prohibir-los fer els exercicis amb IA, perquè a l’aula tenen Internet al seu abast i la IA ha vingut per quedar-se. Crec que és una bona eina sempre que els fem conscients que ha de ser això, una eina que faciliti l’aprenentatge; no és perquè els faci la feina i ja està”. És precisament en aquesta línia que el mateix Ferreiro detalla que per a ell la IA també està sent de gran ajuda: “Jo mateix he integrat la IA en la preparació de les classes, la qual cosa em permet agilitzar aquesta part i poder dedicar més temps a l’atenció individualitzada”.

Una realitat que també fa valer Carles Argemí, consultor en màrqueting digital internacional i IA: “La IA suposa un augment en la productivitat en tots nivells, també a l’hora de preparar les classes, tant els continguts com la creació d’exercicis, correccions… Hi ha moltes tasques en què pot incidir per reduir hores de dedicació a processos repetitius, cosa que alhora permet disposar de més temps per dedicar a una atenció més individualitzada a l’alumne”. En aquesta mateixa línia, hi ha camp per córrer per tal de personalitzar els estudis o fer-los més atractius segons les necessitats i els interessos de l’alumnat, i també, per oferir materials que acostin l’alumnat a la vida laboral, facilitant-los exemples més reals.

“Hi ha moltes tasques en què pot incidir per reduir hores de dedicació a processos repetitius, cosa que alhora permet disposar de més temps per dedicar a una atenció més individualitzada a l’alumne”

I és que, tal com afirma Argemí, la IA no és nova, tot i que actualment es troba en un bon moment per continuar-se desplegant: “La IA fa molts anys que s’està treballant, però el fet de posar-la a l’abast de tothom a través de ChatGPT fa que es trobi en un moment molt dolç. Ara bé, un cop democratitzat aquest ús, el que cal és que les persones es formin correctament per fer-la servir d’una manera òptima: l’augment de productivitat que ens pot proporcionar és brutal. La IA pot contribuir a viure i treballar millor”. Una realitat que també puntualitza el president de Fundació.cat, Genís Roca: “Fa cinquanta anys que els especialistes treballen amb la IA i ara ha arribat a la ciutadania, però la IA es troba en un estat una mica immadur perquè s’ha popularitzat d’una manera precipitada per treure-la ràpidament al mercat per motius de finançament. Tanmateix, s’han deixat en un segon terme les qüestions econòmiques i legals, com passa amb tot en l’àmbit digital, i quan agafa volum, s’hi comença a posar ordre. Pensem que cada imatge generada consumeix tanta energia com una bateria de mòbil, i això és insostenible. Ara ve l’etapa d’intentar optimitzar per abaratir i ser més eficients i començar a facturar”.

“la IA es troba en un estat una mica immadur perquè s’ha popularitzat d’una manera precipitada per treure-la ràpidament al mercat per motius de finançament”

Que la IA des de fa anys ha vingut per quedar-se, és una opinió compartida per diferents experts i professionals. Malgrat això, el moment actual no permet encara diagnosticar clarament quin rol adquirirà en el dia a dia, tal com afirma Roca: “Les empreses estan encara en fase d’exploració i són prudents a l’hora d’implementar la IA perquè encara genera dubtes i incerteses, sobretot des del punt de vista legal. Es podran fer moltes coses amb la IA, i és el que s’explorarà durant els deu anys vinents”. Aquesta idea la comparteix Argemí, tot i que és partidari d’una implementació més immediata: “Ara mateix, un alumne amb la mateixa titulació que un altre, però que hagi cursat FP utilitzant eines d’IA, suposa un punt de diferenciació respecte del que no conegui com usar la IA, i això les empreses ja és un factor que comencen a tenir en compte. Aquí la Formació Professional és important que es posi les piles per donar resposta a aquesta demanda que anirà en augment”.

“… la Formació Professional és important que es posi les piles per donar resposta a aquesta demanda que anirà en augment”.

Com tot en el món digital i tecnològic, el camí que prengui els pròxims anys la IA esdevindrà un reflex de la societat, i de l’aposta que aquesta vulgui assumir en els reptes d’entendre els algoritmes, caldrà ser capaços de partir d’un compromís ètic; potenciar l’alfabetització mediàtica i informacional; fer pedagogia; vetllar per la transparència; explorar perfils professionals; renovar plans d’estudi; continuar investigant, i apostar per la innovació.

“Els joves són la clau de volta; no ens podem permetre perdre’n cap pel camí, i per això són tan importants propostes com la de la Fundació Impulsa”

13/05/2024

#ProtagonistaImpulsa

Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Castellterçol, Conseller de Cultura del Consell Comarcal del Moianès i Cap de l’Àrea de ciutat de l’Ajuntament de Ripollet

Format en magisteri, la vida ha portat l’Albert Obrero per diferents camins, com el de ser educador social. Ara, amb 52 anys, combina la seva formació amb la seva passió, i el trobareu a l’Ajuntament de Castellterçol fent de regidor d’Educació, i al Consell Comarcal del Moianès, fent de la cultura una eina al servei de la comunitat. A més, també és cap de l’Àrea de ciutat a l’Ajuntament de Ripollet. La seva aposta per als joves l’ha portat a sumar l’Ajuntament de Castellterçol com a Organització Impulsora de la Fundació Impulsa.

Des d’aquesta mirada comunitària i educativa, entens la cultura lligada a l’educació?

Tot depèn de com entenguem la cultura; si és des del punt de vista d’experiència de consum que hem construït les darreres cinc dècades, no. Però si la cultura és el que construïm en les relacions humanes que ens fan ser humans, aleshores sí. Nosaltres treballem la cultura i l’educació indistintament, entenent-les com un entorn de qualitat; tot el que gira al voltant de la cultura forma part de l’ecosistema de la cura de les persones. Si treballem conjuntament des d’aquesta mirada, estem construint un entorn de qualitat que ens sana. La cultura és una eina a l’abast de l’educació. Tot educa.

En quin estat de salut es troben aquests dos àmbits?
Jo soc positiu per definició; si no ho veies des d’un punt de vista positiu, no estaria fent tantes coses. Ara bé, és cert que estem en un moment complex socialment i vivim en un entorn que ens genera moltes pors i inseguretats. Tenim una pauta de por a la pèrdua i un repte com a societat amb els joves, perquè davant d’aquesta societat que recula, que vol assegurar el què té per no perdre-ho, ens trobem amb una generació de joves que no veiem i que quan els veiem, els estigmatitzem.

“Davant d’aquesta societat que recula, que vol assegurar el què té per no perdre-ho, ens trobem amb una generació de joves que no veiem i que quan els veiem, els estigmatitzem”

Per què aquesta tendència a l’estigmatització dels joves?
Som una societat envellida, dominada per la por i no volem que res es mogui. Els joves signifiquen canvi, no tenir por a equivocar-se, experimentar… En una societat en què el pes demogràfic se’n va a la seixantena, tenim aquest xoc.

Creus que ho tenen complicat per avançar?
Tenim la generació de joves que més malament ho tenen, perquè han de viure el seu projecte vital en un món on la centralitat s’està desdibuixant i no sabem quin serà el model de vida. Es troben que amb 30 anys no poden construir un projecte vital, perquè a la societat on viuen no tenen accés a l’habitatge i perquè les generacions anteriors s’han carregat el planeta. És normal que de tant en tant necessitin revelar-se, i no podem deixar-nos endur per la dinàmica conservadorista i materialista. Ho tenen complicat llevat que les nostres generacions fem espai i alliberem recursos i donem oportunitats.

“[Els joves] ho tenen complicat llevat que les nostres generacions fem espai i alliberem recursos i donem oportunitats”

Parles de materialisme i por a la pèrdua. Per què aquesta por?

Venim de dues grans guerres basades en pur materialisme i acabem enganxats a coses materials, la qual cosa ens genera aquesta por a perdre. Es reflecteix en coses tan tangibles com l’habitatge, que tot i haver-n’hi de sobres, no n’hi ha de disponible perquè l’acumulem. Vivim en una societat totalment materialista i aquest moment de crisi tan profunda que vivim és una oportunitat per canviar les coses i fer-hi una volta per treballar d’una manera comunitària. Cal revertir el discurs i buscar alternatives; reparar i conduir des de la comunitat.

“Aquest moment de crisi tan profunda que vivim és una oportunitat per canviar les coses i fer-hi una volta per treballar d’una manera comunitària”

Quin repte tenim amb els joves?
Estem a les mans dels joves, i sobretot de les joves, perquè la dimensió de gènere és determinant, com ho és també el paper que hi poden tenir les joves immigrants, a les quals hem d’escoltar perquè són les que estan més acostumades a sortir-se’n. Els joves són la clau de volta, no ens podem permetre perdre’n cap pel camí, i per això són tan importants propostes com la de la Fundació Impulsa. L’Administració, tal com està configurada i regulada, és un desastre absolut perquè és rígida i reactiva. Dit això, si es vol, es poden fer moltes coses.

Com ara quines?
Escoltar, recollir idees i donar espai perquè passin. Un exemple: el 2015, quan vam entrar a governar a Castellterçol, ens van demanar posar gespa al camp de futbol. Era un dels darrers camps de gespa que quedava, perquè la inversió que calia fer-hi era elevada i no hi havia acord per poder fer la inversió. Quan vam anar a traslladar aquesta decisió a la junta, ens vam trobar que estava formada per gent molt jove. Ens va sobtar tant que els vam proposar que, si feien un projecte social comunitari en el qual s’incloguessin també les dones, els posaríem l’herba al camp. Vuit anys més tard, és l’activitat amb més potència juvenil al poble. És una de les moltes mostres que si deixem espai i oxigen als joves, ells s’involucren.

És en aquesta línia que com a institució pública heu apostat per donar suport a la tasca de la Fundació Impulsa?
Soc defensor de les col·laboracions no extractives de recursos públics. És necessari treballar amb les propostes que arriben de baix a dalt, vetllant sempre perquè sigui un treball conjunt. Des del vessant de gestió pública, si aconseguim que deu joves que haguessin abandonat els estudis i entrat en el circuit d’ajudes de dependència continuïn formant-se i creant el seu projecte vital, el retorn compensa amb escreix; és una molt bona inversió. I, a més, és una grandíssima oportunitat de reconeixement, de visibilització, de donar-los la paraula, de donar espai i posar-los al centre.

Com creus que la Fundació Impulsa contribueix a posar els joves al centre?
La Fundació Impulsa està dient als joves que els reconeix, que els veu. Només això ja és transformador. Aquest reconeixement i manera de veure’ls és una manera de dir “t’acompanyo”, i no és fer-ho només amb una beca econòmica, sinó que et posa un mentor. I, a més a més, ara que t’he vist, jove, ara que t’he acompanyat, ara et dic que formes part de la comunitat i que hi has de fer un retorn, el que tu tens és tan valuós que la comunitat et necessita. El missatge que hi ha darrere la tasca de la Fundació Impulsa és brutal: col·loca al centre el jove que està a la perifèria.

“El missatge que hi ha darrere la tasca de la Fundació Impulsa és brutal: col·loca al centre el jove que està a la perifèria”

Com animaries noves empreses a sumar-se aquest repte?
Ho faria amb una cita de Xavier Marcet, que diferencia entre empreses i negocis. “Les empreses fan projectes i els negocis, diners”. Si el que tu vols fer és una empresa, no l’entendràs el projecte sense ànima social. Va lligat al moment de crisi que estem; si el que vols és construir relat, teixir estructures, fer comunitat, caldrà la consciència social, i per això el millor és donar un cop de mà als joves.

Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…
Oportunitat.

La Cambra de Comerç de Sabadell i la Fundació Impulsa refermen el seu compromís per donar oportunitats als joves de la ciutat

10/05/2024

La Cambra de Comerç de Sabadell i la Fundació Impulsa signen el conveni de renovació que emmarca la col·laboració de les dues entitats per donar oportunitats als joves per a cursar cicles de formació professional a través de la Beca Impulsa.

A l’acte de signatura hi ha assistit el President de la Cambra de Comerç de Sabadell, el Sr. Ramon Alberich i la Directora de la Fundació Impulsa, la Sra. Alejandra Manau, així com l’ambaixadora de la Fundació a la ciutat, la Sra. Tània Nadal.

Aquest conveni emplaça a les dues entitats a seguir treballant per a fomentar que el Mètode Impulsa segueixi sent una eina estratègica a la ciutat en el marc de donar oportunitats als joves, que en situació de vulnerabilitat, tenen voluntat i motivació per a cursar un cicle de formació professional. Aquesta col·laboració es concreta gràcies a l’acció de la Fundació Impulsa que, a part de la beca econòmica que s’atorga als joves seleccionats, se’ls acompanya en el seu desenvolupament personal i professional durant el temps que estan estudiant a través de la figura d’un mentor i de l’equip psicopedagògic de l’entitat social.

A més, la Cambra de Comerç de Sabadell veu la tasca de la Fundació Impulsa com una oportunitat per a les empreses per desenvolupar la seva Responsabilitat Social Corporativa, i a més considera que “des de les entitats i institucions hem de donar tot el suport possible perquè estem parlant del nostre futur econòmic i social i hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per donar a conèixer aquest projecte social amb joves a les empreses”.

Amb aquesta col·laboració, es referma el compromís de les dues entitats a la formació i professionalització dels joves, amb l’objectiu de contribuir al creixement social i econòmic de les empreses de la ciutat de Sabadell, reduir la taxa d’abandonament escolar prematur i alhora fomentar vocacions professionals que tenen una alta inserció laboral.

Des de la incorporació de la ciutat de Sabadell al projecte Impulsa el 2021, ja s’han becat a 50 joves. Enguany tenim actius a 38 mentors que fan de voluntaris, amb la participació de 15 entitats de voluntariat i 13 centres educatius que ens han presentat joves candidats per a optar a la Beca Impulsa pel curs 2024-2025.

Alejandra Manau afirma que “mantenir el nostre compromís amb la Cambra de Comerç de Sabadell és una gran oportunitat per generar sinèrgies amb el món empresarial de la ciutat, i fomentar que aquests joves puguin estudiar i inserir-se al món laboral, generant-los una oportunitat real de futur. M’agradaria agrair a la Cambra de Comerç de Sabadell l’esforç, la dedicació i la implicació en el projecte social d’Impulsa a la ciutat.”

Dades de les entitats

La Fundació Impulsa té per objectiu promoure la igualtat d’oportunitats dels/de les joves acompanyant-los/les en la seva formació i creixement personal. A través dels programes de la Fundació Impulsa, joves en situació social i econòmica vulnerable reben suport humà i econòmic per accedir a un cicle de Formació Professional, i adquireixen un creixement personal gràcies a les formacions transversals i al voluntariat, i també a la figura del mentor que la Fundació posa al seu abast, i que és una peça clau per evitar l’abandonament acadèmic i potenciar el desenvolupament del jove. Gràcies a l’acompanyament que reben per part de l’equip de la Fundació, i d’un programa específic d’orientació, formació en aspectes professionals i activitats laborals vinculades a les organitzacions properes a la Fundació, es potencia que el jove s’insereixi al mercat laboral. 

La Cambra de Comerç de Sabadell. Instituïda el 1886, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Sabadell és una corporació de dret públic que representa els interessos generals del comerç i la indústria en la demarcació de Sabadell i la seva comarca, que compta amb una massa crítica de més de 35.000 empreses i emprenedors. Totes les accions que realitza tenen com a objectiu contribuir al desenvolupament econòmic de les empreses de la demarcació canalitzant les seves inquietuds, donant-los suport i impulsant els seus interessos generals.

Els treballadors de PreZero trien donar suport a la causa social de la Fundació Impulsa entre les més de 190 propostes presentades

06/05/2024

La Fundació Impulsa ha estat una de les 10 entitats socials seleccionades per la II convocatòria “Súmate” del programa d’ajudes a projectes socials de PreZero. Projectes que suposen un compromís entre l’organització i els més de 14.000 treballadors per millorar, en aquest cas, el futur laboral dels joves.

PreZero és una empresa internacional en serveis mediambientals i solucions d’economia circular que opera a les comarques de l’Anoia i Osona, que des del 2022 organitza de forma anual la convocatòria “Súmate”. Una iniciativa que neix amb l’objectiu de recolzar projectes que contribueixin al desenvolupament social, millorant la qualitat de vida dels col·lectius desfavorables i contribuint a la protecció mediambiental i, que d’entre totes les entitats que s’hi presenten, només se’n trien 10 com a finalistes.

Per aquesta edició, els treballadors de PreZero han escollit la Fundació Impulsa entre més de 190 projectes presentats, sota el lema “Impulsant nous camins per construir noves oportunitats”. Haver estat escollits implica que l’import que han donat els treballadors a la nostra causa, ha estat doblat per l’empresa en benefici de la nostra fundació.

Impulsa promou la igualtat d’oportunitats dels joves a través de l’acompanyament en la seva formació, inserció laboral i creixement personal. Joves seleccionats amb criteris econòmics i de motivació per seguir estudiant reben suport per cursar cicles de Formació Professional (FP) i millorar la seva inserció laboral. Durant l’estada a Impulsa, el jove compta amb l’acompanyament de l’equip psicopedagògic de la Fundació, així com també amb el guiatge d’un mentor, i de tot un programa formatiu en competències transversals i professionals. Des de 2015 s’han becat més de 560 joves, 85% dels quals han finalitzat els cicles de FP (versus el 50% de la mitja catalana) i un 74% troben feina vinculada amb els seus estudis.

Aquesta col·laboració, a part de la dotació econòmica, també permet realitzar accions de voluntariat corporatiu per part dels treballadors de PreZero; així com altres accions de col·laboració que es poden desenvolupar en temes de responsabilitat social.

Per aquesta edició, les 10 causes socials guayadores han estat:

Associació limpOcean
Federació Down Galicia
Assocaició i ajuda de la paràlisi celebratl “Virgen del valle”
Federació APACE Castellano Leonesa
Fundació Hermanos Obreros de María
Asociación Banco de alimentos de Huelva
ASSIDO
Asociación DIA de Víctimas de Accidentes
Fundación Junior Archivement España
Fundació Impulsa

El Gironès s’incorpora a la xarxa de territoris d’acció de la Fundació Impulsa

02/05/2024

A la foto, d’esquerra a dreta, l’Ambaixador al Gironès, Sr. Josep Maria Bagudà, el President de la Fundació, Sr. Carles Cuyàs, la Presidenta del Consell Comarcal, Sra. Sònia Gràcia, l’Ambaixador al Gironès, Sr. Eduard Batlle i la Directora de la Fundació, Sra. Alejandra Manau

Entre 8 i 12 joves del Gironès en situació de vulnerabilitat socioeconòmica, que actualment cursen 4t de la ESO, entraran a formar part de la Fundació Impulsa el curs vinent. Aquests joves rebran una beca econòmica, que els permetrà accedir a cicles de Formació Professional (FP), un ordinador portàtil, el guiatge d’una persona mentora, l’acompanyament del nostre equip psicopedagògic i accés a formacions transversals i professionals per afavorir el seu desenvolupament humà i laboral.

L’inici de l’activitat de la Fundació Impulsa al Gironès ha estat possible gràcies a la implicació de dos Ambaixadors ben establerts a la comarca. En Josep Maria Bagudà, que és assessor d’empreses i Soci al Grup Expense Reduction Analysts, expert en projectes de reducció de despeses, i l’Eduard Batlle, soci Director de La Factoria. Ambdós estan treballant per crear xarxes de confiança i relacions amb el teixit empresarial, institucional i social de la comarca. Una tasca que caldrà ampliar amb la incorporació de noves empreses compromeses amb el territori.

Els Ambaixadors de la Fundació Impulsa són persones arrelades al territori i amb una trajectòria rellevant que, de manera altruista, acosten el projecte de la Fundació Impulsa al teixit empresarial i social.

Sr. Carles Cuyàs, President de la Fundació Impulsa, comenta “Els ambaixadors són una figura clau per al creixement i desenvolupament del projecte, ja que un dels  èxits de la Fundació Impulsa és el treball en xarxa que fa amb diferents agents que aporten el seus recursos econòmics i humans per avançar en la cohesió social i la dinamització del territori. “

Des de la Fundació Impulsa estem treballant de forma intensa amb diferents administracions públiques, empreses i centres d’educació secundària del territori per tal de donar a conèixer el projecte i establir vincles amb tots ells.  En aquest cas, volem fer especial menció al conveni que el passat divendres 26 d’abril vam signar amb el Consell Comarcal del Gironès. A l’acte de signatura hi va assistir la Presidenta de l’ens comarcal, la Sra. Sònia Gràcia, la Gerent del mateix ens, la Sra. Sílvia Bartolí, el President de la nostra Fundació, el Sr. Carles Cuyàs, la Directora de la Fundació, la Sra. Alejandra Manau i els dos Ambaixadors de la Fundació en aquesta comarca. Un acord que emmarca el suport del Consell Comarcal en el procés de selecció dels candidats a través del contacte amb els centres educatius i la valoració socioeconòmica dels joves.

La directora de la Fundació explica “Des de la Fundació Impulsa ja ens hem reunit amb la majoria dels centres educatius de la comarca i aquests ja han presentat un total de 27 candidatures de joves per optar a la Beca Impulsa.“

Per altra banda, també hem mantingut contacte amb els ajuntaments de Girona i de Salt que han mostrat una gran receptivitat envers el projecte, així com amb els tècnics de joventut dels diferents municipis de la comarca. Durant aquest mes d’abril també hem assistit al Consell d’Alcaldes del Consell Comarcal per explicar la nostra tasca a la resta de municipis de la comarca.

Finalment, gràcies a la bona entesa i implicació en el projecte, el Girona HUB amb qui properament també es signarà un conveni de col·laboració, ha cedit les seves instal·lacions a la Fundació Impulsa. Un espai que ha d’esdevenir punt de contacte amb els 8 – 12 joves que es podran becar per aquest proper curs 2024-2025 a la comarca; així com amb la resta d’organitzacions que se sumin al nostre projecte social.

Acompanyament integral als joves 

Els Impulsers són joves compromesos i amb gran motivació per continuar la seva formació, però  que es troben en una situació socioeconòmica vulnerable.  Son joves que han finalitzat els estudis de 4t d’ESO i necessiten el suport integral d’una entitat com la Fundació Impulsa per seguir estudiant.

Aquest suport s’ofereix en diferents àmbits: econòmic, a través d’una beca pel finançament dels estudis de Formació Professional; tecnològic, amb la cessió d’un ordinador portàtil;  socioeducatiu, amb l’acompanyament i orientació per part de l’equip psicopedagògic  i  el guiatge d’una persona mentora;  humà, a través de formacions en competències transversals com ara comunicació assertiva o gestió de conflictes i la realització de 25 hores anuals de voluntariat a una entitat social del territori; i  laboral, amb formacions en competències professionals i acompanyament en la inserció en el mercat de treball.

El 85% dels joves Impulsers acaben els estudis  i obtenen un títol de Formació Professional (FP), molt per sobre de la mitjana catalana que se situa entre un 40% i un 50%.

La mentoria, clau de l’èxit del Mètode Impulsa

Per tal de poder acompanyar els joves que rebran la Beca Impulsa el curs 2024-2025 la Fundació Impulsa busca persones voluntàries que vulguin fer de mentors. Persones amb trajectòria sòlida i vinculació al territori que acompanyin als joves del Gironès en el seu creixement professional i humà. Per fer-ho, poden inscriure’s aquí.

Formar part del Programa Impulsa Mentoria implica un compromís de mínim un any i òptim de dos i una dedicació d’aproximadament de 5 hores al mes, entre trobades amb el jove, formacions i seguiment amb l’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa. A través del pla de formació  els mentors adquireixen coneixements i habilitats (softskills) sobre comunicació, empatia, i escolta activa, entre d’altres.

La Mentoria Impulsa, també una proposta de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) per a empreses

A més a més dels mentors que s’impliquen a títol particular, la Fundació Impulsa també ofereix el Programa Impulsa Mentoria com una  modalitat de col·laboració per a les empreses. Es tracta d’una proposta de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) per a organitzacions que vulguin involucrar els seus treballadors fent de mentors a través de voluntariat corporatiu.

La mentoria és una experiència que fomenta el compromís i la pertinença dels treballadors vers l’empresa. A través de les diverses formacions i de l’experiència de la pròpia mentoria, els treballadors adquireixen unes competències transversals que li serviran tant en l’àmbit laboral com en d’altres àmbits de la vida.

Més d’un centenar de persones participen a la xerrada divulgativa a càrrec del periodista David Bassa sobre l’ús de les pantalles en els joves

27/04/2024

Molts pares s’autoconvencen que han de donar un mòbil al seu fill per poder connectar amb ell en la franja horària que no està a l’institut i son estones que els pares no son a casa. Bassa afirma que aquest és un raonament fals, perquè els joves no utilitzen el mòbil per trucar sinó que per a ells és una eina per jugar i/o connectar-se a tot l’univers de les xarxes.

Així de contundent va ser Bassa a la xerrada divulgativa que vam organitzar des de la Fundació Impulsa, per vuitè any consecutiu, amb la participació d’un centenar de persones d’arreu del territori i provinents de diferents àmbits i interessos. Bassa afirma que el debat ha de centrar-nos en la pregunta, potser estrambòtica de “Té sentit que els nostres fills a les aules tinguin una play-station portàtil?”. Està clar que no. Internet no és dolent per ell mateix, però sí que ens planteja una eina que a dia d’avui és molt difícil de gestionar. En un procés de similituds, podríem equiparar internet amb un ganivet. Si bé és cert que és una eina vital per a moltes necessitats culinàries, mai el deixaríem a un infant sense supervisió i aprenentatge previ. El mateix passa, doncs, amb internet.

Segons UNICEF, un 32% dels adolescents entre 12 i 18 anys passen 5 hores diàries connectats a les pantalles, i el cap de setmana augmenta en un 50%, i un 20% hi estan connectats tot el dia del cap de setmana. Només 1 de cada 4 pares limiten el temps d’ús de les pantalles. Només un 13% supervisen el contingut del que visualitzen els joves a través de les pantalles. Un 37% dels pares utilitzen el mòbil en els àpats, un 59% dels adolescents reconeix que dorm amb el mòbil a l’habitació i, finalment, un 20% de joves es connecten a partir de mitjanit.

Per posar focus en més dades, abrumadores, segons un recent estudi de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Girona, el 60% dels adolescents assegura que a casa no hi ha cap norma sobre l’ús dels mòbils. Amb aquestes dades, Bassa assegura que “hi ha una dimissió dels pares en vers l’ús que se’n fa amb les pantalles en els joves.” El focus son les pantalles, però cal que els pares prenguem consciència, també, de quina responsabilitat tenim en vers les conseqüències que tenen aquestes en els nostres fills”.

Els videojocs atrauen perquè aquests utilitzen la gamificació, és a dir, una dinàmica de “repte – recompensa” que manté enganxats als joves. Aquest tipus de dinàmiques disparen la dopamina i fa que els joves, químicament, se sentin en un estat d’entusiasme i de màxima concentració que equivaldria a les drogues.

L’ús habitual de les pantalles canvia l’estructura mental de la persona i habitua el cervell a passar d’una cosa a l’altra molt ràpidament, sistemàtica que desacostuma el cervell a tenir la capacitat d’estar concentrat a fer molta estona una mateixa tasca. D’això se n’ha començat a parlar sota el concepte de la “Síndrome de la demència digital”, el que seria la pèrdua de memòria i la incapacitat per estar concentrat molta estona en una mateixa acció.

Un estudi del Centre Sofia conclou que el 45% dels joves han consumit porno entre els 12 i els 15 anys i un 25% ho ha fet abans dels 12 anys. En base aquestes dades, així com en programes com “Generació porno” de TV3, els pares volen evitar acceptar una realitat que tenen si o si a la vida dels seus joves. L’entorn en el que es troben està ple de paranys perquè d’una manera o altra es topin amb el porno, per exemple. “Intentar evitar aquesta realitat és només negar-se a fer front a un problema real“ afirma Bassa.

A títol de consells, Bassa recomana que quan entreguem el mòbil a un jove, és imprescindible signar un contracte on s’estableixin les principals normes d’ús del dispositiu. Aquest contracte ha de ser llegit i consensuat per ambdues parts i en cas de no compliment, hi ha d’haver càstigs. “No hi ha cap altre dispositiu a la història que hagi afectat tant a la humanitat i, menys, en edats tan prematures” assegura Bassa.

Com a tancament de la xerrada, Bassa fa dues peticions per solucionar aquesta problemàtica: primer que els governants posin sancions a les grans empreses digitals que utilitzen les dades amb algoritmes que inciten als joves a un consum addictiu, així com l’accés a continguts no adequats per les seva edat; i, en segon lloc, que els pares prenguin consciència que son el model a seguir pels seus fills i que si aquests no son els primers a actuar en bones praxis digitals, serà molt difícil que els fills les portin a terme.

Celebrem Sant Jordi venent roses i llibretes solidàries a 4 ciutats

25/04/2024

Durant la Diada de Sant Jordi vam ser presents a Vic, Igualada, Sabadell i Olot amb parades al carrer. Persones de l’equip, ajudades per joves Impulsers, van muntar parades per a vendre roses i llibretes solidàries. Aquestes llibretes son úniques ja que contenen il·lustracions i textos inèdits dels joves Impulsers que estan cursant un cicle de Formació Professional gràcies a la Beca Impulsa i expressen què és per a ells el seu pas per la Fundació.

Durant la jornada vam poder explicar el nostre projecte social a totes les persones que van interessar-se i va ser una bona manera de visibilitzar la tasca de la Fundació en una diada tan especial. Agraïment a totes les persones que van passar per les parades, les que van comprar roses i/o llibretes, o que simplement van venir a saludar-nos.

Joves, pantalles i pedagogia: un triangle de matisos

24/04/2024

El 81% dels joves d’entre 14 i 35 anys pateix de nomofòbia, la por a estar sense el mòbil, i el 20% presenta símptomes d’insomni, segons un informe de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre els mòbils i el consum de vídeos. El 31,6% inverteix més de 5 hores diàries a l’ús d’Internet i a les xarxes socials, segons l’Institut de Salut Global de Barcelona, i el 44,3% dels adolescents utilitza les xarxes per no sentir-se sol, un component, el relacional, que adquireix més pes amb l’edat, segons l’informe d’UNICEF.

El posicionament del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya respecte l’ús dels mòbils als centres educatius, o la proliferació de diferents moviments sota el lema “Adolescència Lliure de Mòbils” (ALM) —creat al barri de Poblenou de Barcelona i ràpidament estès entre famílies de diferents poblacions de tot el territori català i espanyol — són només alguns indicadors de la creixent preocupació per l’ús de les pantalles, especialment en la infància i l’adolescència.

Seguint el que va publicar recentment la Societat Catalana de Pediatria de Catalunya sobre el fet que no és fins a la darrera etapa de l’adolescència que el cervell desenvolupa més habilitats i té una certa maduresa, el moviment ALM posa el focus en l’ús dels dispositius mòbils i en la necessitat de retardar-ne l’edat d’accés fins al 16 anys, així com també fer molta pedagogia entre les famílies. Ho explica Lluna Porta, docent, pedagoga i psicoterapeuta, portaveu i coordinadora del moviment ALM i una de les quatre famílies participants a Generació porno, la docusèrie emesa per TV3 en què es parlava directament dels problemes que es produeixen a causa de l’accés dels infants i joves a aquest món a través de les pantalles: “Crec que la mainada es mereix una infantesa lliure de mòbils, perquè l’aparell no els aporta res que necessitin per al seu desenvolupament i, en canvi, els treu molt del realment necessari per a un desenvolupament sa (en aquestes etapes clau).

Amb aquests dispositius estem donant als nostres fills accés al món adult en solitari. No som anti-mòbils, però defensem endarrerir-ne la seva tinença i fer molta pedagogia entre les famílies. Als 16 anys una persona ja ha desenvolupat l’empatia i el desig sexual, però als 10 encara no. Per tant, si tenen accés a continguts pornogràfics, el seu desig sexual es formarà a partir d’aquestes imatges violentes. Hem de tenir present que -com explica Mònica Alario en el seu doctorat- el 88% dels vídeos pornogràfics gratuïts contenen violència cap a la dona. Generació porno ha estat una manera de despertar consciències a gran escala, però fa anys que estic preocupada per aquesta problemàtica i també hi ha moltes altres famílies i docents a qui els amoïna el tema. Un centre lliure de mòbils beneficia l’aprenentatge i el nivell d’atenció a l’aula i allibera el professor de fer de policia, i també millora la sociabilització de l’alumnat al pati”.

“Crec que la mainada es mereix una infantesa lliure de mòbils, perquè l’aparell no els aporta res que necessitin per al seu desenvolupament i, en canvi, els treu molt del realment necessari per a un desenvolupament sa”

En aquest sentit, David Bueno, doctor en Biologia i professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona, també es mostra partidari de fer pedagogia: “Estic convençut que cal certa regulació als centres educatius, però el que no veig clar és que es prohibeixin els mòbils fins als 16 anys, perquè la tecnologia està a tot arreu i, per tant, el que hem de fer és que els joves aprenguin a utilitzar-la. I per fer-ho, també cal fer pedagogia a les famílies ja a l’etapa pediàtrica: cal que les famílies coneguin què provoca l’excés de pantalles i el fet de suplir el joc tradicional per la tecnologia en edats tan primerenques.

Una postura que comparteix el Professor Miquel Casas, catedràtic de Psiquiatria Honorari de la UAB i director del Programa SJD MIND Escoles, de l’Hospital Sant Joan de Déu: “Estigmatitzar les pantalles i dir que només es poden utilitzar a partir dels 16 anys és un error. Les pantalles són ja una forma plenament instaurada de comunicació social i cada vegada ho seran més; no podem endarrerir fins als 16 anys o fins a la majoria d’edat el correcte aprenentatge del seu ús per part dels joves. Seria posar-los en inferioritat de condicions respecte dels que ho aprenguessin a partir d’educació secundària. Ara bé, les famílies tenen l’obligació de controlar, i la societat regular. Sí que soc totalment contrari als mòbils als centres educatius, excepte quan l’escola consideri fer-ne ús perquè sigui puntualment necessari”.

En aquesta línia, Bueno assegura que fins als sis anys la mainada no hauria de fer servir la tecnologia: “En aquestes edats el cervell està integrant tots els òrgans dels sentits, i aquests dispositius només treballen a partir de dos sentits, que, a més, són tan absorbents que et fan desconnectar de la resta”.

“Les pantalles són ja una forma plenament instaurada de comunicació social i cada vegada ho seran més”

De fet, potser la pedagogia és un dels primers reptes pendents de la societat actual, i és que, segons l’informe d’UNICEF “L’impacte de la tecnologia en l’adolescència”, en el qual han participat 50.000 adolescents, només el 29,1% dels joves afirma que els seus tutors els posen normes sobre l’ús de les pantalles, malgrat que 1 de cada 4 té discussions a casa cada setmana per l’ús del mòbil i el 36,7% afirma que els seus tutors acostumen a utilitzar-lo durant els àpats. Així mateix, s’ha comprovat que bona part de les pràctiques de risc en línia són més freqüents entre els adolescents que porten el mòbil a classe cada dia i entre els que els seus progenitors no controlen o supervisen l’ús que fan d’Internet. Una tesis que també defensa el Periodista i Director del Departament de Documentals 3Cat, David Bassa Cabanas, autor del llibre ‘Pantalles, que no et dominin!’: “Saber gestionar les pantalles és el gran repte intergeneracional, perquè al final, la principal responsabilitat és de les persones adultes, que en tenim tant interioritzat l’ús que no en som conscients. A més, quan parlem de mòbils hi ha un problema d’enfocament, perquè en realitat estem parlant de pantalles en general, i aquest canvi de mirada obre un debat molt més complex. Per això és important endreçar conceptes, explicar, debatre, i treballar l’esperit crític. Els adolescents – i els adults- han de saber que la xarxa és eterna i ingovernable pel que fa a la petjada digital, i que el contingut que hi fem circular és per a tota la vida”.

“Quan parlem de mòbils hi ha un problema d’enfocament, perquè en realitat estem parlant de pantalles en general i, aquest canvi de mirada obre un debat molt més complex”

La problemàtica de les pantalles és una realitat que es coneix des de fa anys. Tanmateix, no hi ha hagut proves científiques clares fins a l’actualitat, quan ja es palpen les conseqüències en els joves: “Els primers infants que han utilitzat les pantalles des del naixement són els adolescents d’avui, i ara es poden fer estudis que demostren que aquests infants són joves més impulsius, amb menys tolerància a la frustració i menys resiliència, i també s’hi veuen canvis en les emocions i en la gestió d’aquestes”, apunta Bueno.

Joves i mentors de la Fundació Impulsa visiten empreses en el marc de les Jornades d’Impulsa Futur 2024

17/04/2024

Durant aquest mes d’abril hem iniciat les visites a empreses, dins les jornades d’Impulsa Futur. Aquestes visites son espais de trobada compartits entre jove i mentor a diferents empreses que formen part de la xarxa d’Organitzacions Impulsores. És el primer any que realitzem aquest tipus d’activitats i està tenint una molt bona resposta ja que serveix d’aprenentatge, formació i aproximació real al mercat de treball pels joves Impulsers, així com conèixer diferents sectors i àrees d’interès, i ampliar el ventall de coneixements del món empresarial.

Des de la Fundació Impulsa volem donar les gràcies a totes les empreses que ens han permès fer aquestes visites, que enguany ja sumen més de 18 arreu del territori. Fins a la data, les visites realitzades han estat:

Osonament. Visita a les instal·lacions que tenen a Vic de manera que els joves Impulsers han pogut copsar de primera mà les tasques socials que realitza l’entitat i, en concret, la figura del integrador/a social. Un lloc de treball que generava molt d’interès entre els joves Impulsers ja que per les tasques que realitza i les competències professionals vinculades és una sortida professional molt demandada per estudiar en un futur.
Hospital d’Olot. Visita de les instal·lacions a càrrec de Joel Piqué (ex-mentor de la Fundació) qui ha ensenyat la zona del laboratori, la farmàcia i la sala immersiva on es realitzen les teràpies de psicologia, neuropsicologia i logopèdia. Una visita que ha interessat molt als joves Impulsers de la comarca de la Garrotxa i del Baix Empordà, els quals estan estudiant Atenció a Persones en Situació de Dependència, Cures Auxiliars d’Infermeria, Higiene Bucodental i Integració Social.
Array Plastics. Visita a les instal·lacions a Vic a càrrec de Guerau Carné, Director General, i la Irene Balasch, Departament de RRHH. A la visita hi han assistit joves de diverses branques tècniques com mecanització i administració i han pogut copsar de primera mà la planta de producció i els diversos departaments de l’empresa.
Grup Boix. Visita de les instal·lacions al Berguedà per conèixer a fons el treball responsable d’aquesta empresa per assegurar la protecció, la regeneració i la supervivència dels boscos.
Tané Hermetics. Visita de les instal·lacions a càrrec de Jaume Tané, tercera generació de propietaris de l’empresa. La visita ha estat molt complerta ja que s’han pogut veure tots els diferents departaments de l’empresa, així com la planta de producció i els tallers a la zona d’acabats, fusteria, mecanitzats, etc. La major part dels joves eren provinents de la comarca de La Garrotxa els quals estan estudiant diferents branques tècniques com manteniment, mecanització, administració i gestió i d’altres menys relacionades amb l’empresa però amb ganes de conèixer una empresa de la comarca.
Freudenberg. Visita a càrrec de mentors que treballen al grup multinacional juntament amb els joves que acompanyen. En un inici, un dels mentors, en Jaumé Cané va realitzar una explicació general del grup, les competències que busquen des de l’empresa, la importància de l’actitud davant de nous reptes, així com, tenir curiositat i disposició per l’aprenentatge al llarg de tota la trajectòria professional. Acte seguit, es va fer la visita a la planta de Vileda de la mà d’un dels tècnics que hi treballa, per veure el procés de fabricació dels diversos productes que hi fabriquen, així com, l’automatització de la planta.
Llar Residència de Manlleu. Visita a càrrec de la Cristina (responsable de l’àrea d’habitatge) i la Núria (integradora social de la mateixa àrea), les quals han parlat de la importància del treball centrat en la persona i que aquesta sigui la responsable i protagonista del seu propi procés. També han posat focus en les competències que es tenen, així com seguir desenvolupant-ne de noves al llarg de la trajectòria professional vinculades amb el tracte amb les persones, com és el treball en equip, la gestió emocional, l’assertivitat, etc. La residència està en funcionament des del 2005 amb una capacitat per 30 persones.
Restaurant Les Cols. Visita al restaurant d’Olot que elabora cuina d’estacionalitat i que aprofita el seu entorn rural per a fer gaudir d’un espai de natura i tranquil·litat. Els joves Impulsers van poder estar a la cuina i conèixer com funciona un restaurant des de dins.
Muelles i Resortes Bosch. La visita l’ha realitzat l’Alicia Bosch (gerent i mentora de la nostra Fundació) la qual ens ha parlat de la importància de voler aprendre, ja que concretament el món dels motlles no s’explica de forma específica en els cicles de formació professional. Els joves han pogut veure la fàbrica i els diversos processos industrials que tenen implementats, així com s’ha posat focus a explicar quines competències ha de tenir un treballador d’aquest tipus de fàbriques.
Formatges Montbrú. Visita a càrrec d’Oriol Antúnez (gerent) qui ens va explicar l’evolució del negoci, des de que van iniciar-ho els seus pares a la Masia on vivien fins a arribar a ser una de les formatgeries més importants de Catalunya. Durant la visita els joves Impulsers han pogut veure tot el procés de producció dels diferents tipus de formatges que fan, des de l’arribada de la llet fins a la part final d’etiquetatge i posterior distribució. L’Oriol ha destacat la importància, no només de tenir una formació tècnica, sinó també de l’actitud, la implicació, la motivació i les ganes d’aprendre.
Clínica Tres Torres. A la visita hi han assistit joves de Terrassa i Sabadell principalment de la branca sanitària acompanyats dels seus mentors. La visita s’ha fet a càrrec de l’ambaixadora Tània Nadal, la Maria José, responsable d’infermeria i l’Ana responsable d’admissions. Durant la visita s’ha pogut veure les diverses àrees de l’hospital des d’admissions, farmàcia, planta, infermeria, etc. S’ha explicat el testimoni i trajectòria dins de l’àmbit sanitari donant molta importància a la capacitat d’empatia davant del pacient, el treball en equip perquè tot funcioni com un engranatge i el compromís en vers el lloc de treball i la gent amb la que has de tractar.
Proquimia. La Silvia Coll, responsable de RRHH, va fer una visita als joves de les branques de gestió administrativa, comerç internacional, laboratori d’anàlisis i control de qualitat, manteniment electromecànic i mecanització i, també, 2 mentores. La Sílvia va explicar la història de l’empresa, l’expansió territorial, els productes que desenvolupen i les diferents àrees de treball. Es va parlar, també, sobre quines són aquelles competències que més es valoren a l’hora de seleccionar a noves persones treballadores i, posteriorment, es va poder conèixer el testimoni de tres treballadors/es que havien estudiat un FP que explicaren la seva pròpia experiència en les diferents formacions i la seva posterior incorporació a Proquimia. Finalment, es va visitar les instal·lacions amb el cap de manteniment on els joves Impulsers van poder fer algunes preguntes sobre diferents productes i les diverses fases de la producció.
Lamirsa. A la visita hi van assistir joves de Sabadell i Terrassa, majoritàriament estudiants de Formació Professional de la branca informàtica, així com l’acompanyament d’alguns mentors. Primer es va fer una presentació prèvia de l’empresa, i seguidament es va fer un recorregut pels laboratoris i la fàbrica. Al llarg de tota la visita es va posar èmfasi en quines variables d’IT son necessàries per optimitzar els processos i la fabricació, així com van animar als joves a dedicar-se a la part d’informàtica industrial, on hi ha molt camí per recórrer.
TGO DX. La Gerent de la companyia va començar la visita explicant qui eren com empresa i les diferents unitats de negoci que tenen dins del grup. Després els joves van poder veure els més de 100 vehicles que tenen, alguns dels seus models, perquè veiessin les diferències entre busos de llarg recorregut, interurbans i urbans. Finalment van visitar el taller mecànic, on el seu responsable va explicar com funcionen i totes les parts del taller.
Ondulados Carme. La visita ha anat a càrrec del seu director i ha comptat amb la participació de joves de l’Anoia i alguns mentors. Primer s’ha explicat l’empresa i el seu model de negoci en el món del cartró. S’ha posat de manifest la importància de les competències que se’t demanen quan vas a buscar feina a una empresa, sabent que és molt necessari tenir una formació, una bona actitud, ganes de seguir aprenent. S’ha visitat totes les instal·lacions i les joves s’han sorprès del procés de com de grans bobines de paper poden fer diferents tipus de cartró.
Prensoland. La visita ha anat a càrrec de l’Elisabet Matavacas, RRHH Manager i de Josep Subirachs, Àrea Manager. Primer es va fer una explicació de l’empresa, on es va remarcar la importància dels idiomes més enllà de la formació tècnica reglada, sobretot donant rellevància a les parelles linguístiques d’Impulsa com una oportunitat per tenir més capacitat davant les empreses internacionals que tenim al costat. Després es va visitar la part de disseny de la maquinària tan a nivell electrònic com mecànic i també l’anàlisi de les peces. Finalment, a càrrec del Ricard Campasol els joves van poder passejar pel taller on es fa la fabricació de la maquinària. En aquest cas, el Ricard va transmetre la passió que sent per la feina que fa i va comentar que quan “baixa al taller i sent l’olor a metall li puja l’adrelanalina”, ell fa més de 50 anys que treballa a Prensoland, començant com a peó del taller i actualment és un dels socis. Els joves van poder veure com solden peces i com ensemblen totes les parts per finalment ajudaran a fabricar la màquina que va al client

La Cambra a l’Anoia i la Fundació Impulsa s’uneixen per impulsar la formació professional a la comarca

05/04/2024

La Fundació Impulsa i la Cambra de Comerç de Barcelona a l’Anoia signen un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar iniciatives en l’àmbit de la formació professional dirigides al jovent de la comarca i permetre assolir els objectius de responsabilitat social corporativa de les empreses.

El text de l’acord, que ha estat signat pel president de la Fundació Impulsa, Carles Cuyàs, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona a l’Anoia, Xavier Badia, és el primer pas per establir un programa d’acció comú entre totes dues entitats que promogui sinergies i ofereixi suport mutu per tal que es puguin compartir recursos i potenciar el treball en xarxa. En concret, ambdues entitats s’emplacen a col·laborar mútuament per al desenvolupament de projectes i programes relacionats amb la formació professional, amb la formació transversal i l’acompanyament de l’alumnat, el mentoratge de la Fundació Impulsa i l’enfortiment del teixit empresarial de l’Anoia.

A l’acte de signatura també hi ha assistit l’ambaixador de la Fundació Impulsa a l’Anoia, Xavier Carles de l’empresa Grup Carles. Amb aquesta aliança, la Fundació Impulsa reafirma el seu objectiu de promoure la igualtat d’oportunitats dels/de les joves acompanyant-los/les en la seva formació i creixement personal. El Mètode Impulsa esdevé una peça clau per evitar l’abandonament acadèmic, potenciar el desenvolupament del joves que es troben en situació social i econòmica vulnerable i acompanyar-los a la seva inserció laboral.

La comarca de l’Anoia ha estat de nova incorporació aquest curs 2023 – 24 i des d’aquest primer any, 6 joves han rebut la beca i acompanyament de la Fundació Impulsa per a cursar un Cicle de Formació Professional. En el procés de selecció que s’està portant a terme actualment, hi ha hagut 21 sol·licituds de joves per optar a la Beca Impulsa.