El repte majúscul de la salut mental

Professionals vinculades amb l’àmbit de la salut mental com Judith Martínez i Mercè Generó, d’Osonament; Tània Casanova, de Ranura i Eva Sànchez, de la Fundació Grup Horitzó del Berguedà ens ajuden a reflexionar sobre la complexitat a l’hora d’abordar aquest tema  

Ansietat, autolesions, depressions, trastorns alimentaris, esquizofrènies i tendències a l’aïllament són només algunes de les alteracions de salut mental que fan patir joves i famílies. Els casos augmenten i els recursos són insuficients. El darrer informe de l’Observatori dels Drets de la Infància, amb la participació del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, conclou que la sanitat pública no arriba a atendre ni la meitat dels trastorns mentals existents, i tal com recull el mitjà de comunicació Crític en un reportatge sobre joves i salut mental, els centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç (CDIAP) i els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) estan saturats. Falta formació en aquest àmbit per a pediatres i docents, i també falten professionals i noves especialitats, les famílies se senten impotents i la ràtio de psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants a Catalunya és de 9, la meitat de la mitjana europea. La probabilitat de patir un trastorn mental s’ha duplicat en cinc anys, incidint doblement en els infants i en les classes socials més vulnerables. De fet, les dades assistencials de l’Hospital Sant Joan de Déu posen de manifest l’increment del 47% dels pacients atesos a urgències per motius de salut mental en el primer trimestre de l’any, en comparació amb el mateix període del 2020, amb un augment del 27% de les temptatives de suïcidi segons el programa Codi Risc Suïcidi. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre el 10% i el 20% dels adolescents experimenten trastorns mentals, la meitat dels quals es manifesten abans dels 14 anys. 

La probabilitat de patir un trastorn mental s’ha duplicat en cinc anys, incidint doblement en els infants i en les classes socials més vulnerables. 

La responsable de l’Àrea de Rehabilitació i Addiccions d’Osonament, Judith Martínez, també parla d’aquesta realitat i posa de manifest els trastorns mentals més freqüents a la comarca: “Dels 106 joves que vam atendre l’any passat, els diagnòstics amb més prevalença són els trastorns psicòtics, entre els quals predomina el d’esquizofrènia, els trastorns de conducta, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i el trastorn de l’espectre autista (TEA). Sovint, aquests trastorns es presenten acompanyats de consum de substàncies”. La situació alarmant no passa desapercebuda pels mateixos joves, que fa poques setmanes sortien al carrer per reivindicar un augment dels recursos en salut mental i una millora de les condicions socials. D’aquesta correlació entre salut mental i condicions socials, en parla la psicopedagoga i psicoterapeuta de Ranura, Tània Casanova: “Hi ha problemes de salut mental que tenen a veure amb injustícies socials i de context social; si la societat fos més igualitària, tot aniria millor. Els joves pateixen i, des de la pandèmia, tot s’ha fet més evident, però no és únicament fruit de la pandèmia: és un tema social, laboral, de les noves tecnologies, del canvi de la definició de la identitat personal combinada amb la identitat digital, de la immediatesa… Qüestions que als joves els afecten particularment perquè es troben en un moment de desenvolupament. Falta educació emocional als centres i persones especialitzades que puguin atendre aquesta necessitat, perquè el professorat no està preparat per fer-ho. Cal més prevenció; actualment, als temes de salut mental només se’ls atén quan la situació ja comença a ser bastant complexa i, tot i això, manquen recursos”, assegura. Que la despesa governamental en salut mental a tot el món representi el 2,1% de la despesa sanitària és una dada prou significativa per adonar-nos que encara hi ha molta feina a fer.  

[La salut mental] és un tema social, laboral, de les noves tecnologies, del canvi de la definició de la identitat personal combinada amb la identitat digital, de la immediatesa… 

 Amb tot, segons apunta la gerent d’Osonament, Mercè Generó, sembla que les institucions públiques catalanes s’estan posant les piles en aquest àmbit: “Estem treballant colze a colze amb la Generalitat de Catalunya, que des de fa uns mesos, alineant-se amb les recomanacions de l’OMS, desenvolupa el Pacte Nacional de Salut Mental per tal que totes les conselleries s’impliquin en aquest àmbit i s’abordi de manera transversal, fent un canvi de mirada i posant el focus en la prevenció per deixar en segon pla el model intervencionista que hi havia fins ara”, diu. En aquesta línia, Casanova sosté que la salut mental és una qüestió que cal treballar des de la base: “Els temes de salut mental tenen a veure com es constitueix el caràcter i com ens ajuden a desenvolupar-nos: les famílies tenen baixes de maternitat i paternitat molt curtes que no permeten fer una cobertura de la salut mental i de la regulació emocional; si aquest acompanyament es pogués fer ben fet, seria una bona prevenció, però a Espanya actualment no es fa prevenció a la primera infància”.   

Actualment, als temes de salut mental només se’ls atén quan la situació ja comença a ser bastant complexa i, tot i això, manquen recursos 

La correlació entre salut mental i pobresa té un paper molt important a l’hora d’entendre aquest increment qualitatiu i quantitatiu pel que fa als trastorns greus i el malestar emocional que afecta els joves: ho plasma l’Enquesta de salut de Catalunya, que posa en relleu el fet que els joves que viuen en entorns de vulnerabilitat social tenen el doble de risc de patir un problema de salut mental (13,5%) enfront dels de classes més afavorides (6%). Conscients d’aquesta realitat, els programes de la Fundació Impulsa preveuen el treball emocional amb els joves per tal d’incloure en la seva experiència educativa una visió de la salut mental lliure d’estigmes a través de formacions en creixement personal i gestió de les emocions, i també de l’acompanyament de l’equip psicopedagògic de l’entitat. Ho explica la responsable de Programes, Marta Miró, que manifesta que el darrer curs la Fundació Impulsa ha atès una vintena de casos de joves amb problemes de salut mental: “Tenir una bona salut mental és el que garanteix que els joves puguin continuar amb els estudis i tirar endavant el seu projecte de vida i, per tant, és un aspecte que tenim molt present. Ara mateix, el sistema públic en l’àmbit d’intervenció psicològica és poc intensiu i, en cas de detectar la necessitat, intentem poder activar altres serveis, perquè la majoria dels joves no poden accedir a serveis privats de psicologia. En la mateixa línia, en aquests casos des de l’equip psicopedagògic també oferim un acompanyament a la persona mentora, per evitar que se senti responsable de l’evolució del jove”, detalla.  

Els programes de la Fundació Impulsa preveuen el treball emocional amb els joves per tal d’incloure en la seva experiència educativa una visió de la salut mental lliure d’estigmes

Alhora Obertament destaca la importància de la sensibilització entre els joves, ja que hi ha dades que reflecteixen que la realitat a l’entorn educatiu deixa molt espai a l’estigma per raons de salut mental, la qual cosa fa palesa una necessitat de millora: segons l’informe ‘L’estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016’, el 18,9% de les persones amb trastorn mental han estat discriminades per part d’algun docent, i el 29,5%, pels companys i companyes. Això provoca que per la por a ser discriminades, el 51,3% d’aquestes persones decideixen ocultar-ho al professorat, i el 53%, als companys i companyes, cosa que pot comportar la voluntat de retraïment social o d’abandonament del centre. Parla d’aquesta situació la directora de la Fundació Privada del Grup Horitzó del Berguedà, Eva Sànchez: “A la comarca coneixem casos de joves amb problemes i trastorns de salut mental als quals no estem atenent perquè costa molt que en parlin; sovint no són conscients del que els passa o no volen reconèixer-ho per por a l’estigma. Tenim constància d’algun cas d’aïllament a casa fins i tot i, per tant, és molt important que es parli de salut mental i que treballem en la lluita contra l’estigma”.  

Segons l’OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, el 75% dels quals comencen abans dels 18 anys. Els darrers vint-i-cinc anys, la situació es fa més patent que mai, amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre els adolescents. La macroenquesta més gran que s’ha fet mai a Catalunya sobre salut mental a l’adolescència, amb una mostra de 267.000 joves d’entre 10 i 18 anys, revela que el 5,9% d’enquestats té amb freqüència pensaments sobre autolesionar-se o fer-se mal.