Els vincles i l’intercanvi de coneixement com a eines transformadores, essència de la mentoria social
Es coneix menys del que seria òptim, i la trajectòria és més rellevant a nivell internacional, però, per sort, cada vegada hi ha més entitats i organitzacions que es doten de la mentoria social com a eina d’intervenció comunitària. De fet, es tracta d’una de les més potents, ja que parteix de l’aprenentatge, el coneixement compartit, el creixement personal i l’intercanvi experiencial com a factors multiplicadors amb capacitat transformadora.
El veïnat, els monitors i les monitores o el sector docent són alguns dels col·lectius de persones adultes externes a l’àmbit familiar que tenen un paper important en la inclusió social i en el benestar dels grups més vulnerables. Així ho posen de manifest diferents estudis científics (DuBois i Silverthorn, 2005; Sánchez, Esparza i Colón, 2008; Portes, Aparicio i Haller, 2016) i és en aquesta línia que treballen moltes entitats com la Fundació Impulsa, la qual, a través dels seus programes de mentoria, promou aquest tipus de llaços entre la comunitat.
Ho explica la directora de programes, Marta Miró: “La mentoria va a l’alça justament pel fet que permet que les persones es donin suport entre elles amb el coneixement que ja tenen. És un actiu molt potent que ben gestionat pot canviar vides: tots hem rebut alguna mentoria natural en algun moment o altre, i, per tant, el que fem des de la Fundació és facilitar un procés entre dues persones que estableixen un vincle que inicialment no sorgeix de manera natural, però que molt sovint acaba esdevenint una relació molt potent i transformadora”.
“La mentoria va a l’alça justament pel fet que permet que les persones entre elles es donin suport amb el coneixement que ja tenen. És un actiu molt potent que ben gestionat pot canviar vides”
En aquesta mateixa línia, Miró també destaca el fet que la mentoria es desplega de manera transgeneracional: “És evident que inicialment la persona mentora té un paper experiencial molt més ampli a nivell tant de vida com de professionalitat, trajectòria… I això és el que permet guiar el jovent en el seu creixement personal. Però es treballa intensament perquè les relacions esdevinguin sempre el màxim d’horitzontal possibles, posant la persona jove al centre i desenvolupant la mentoria sempre des de l’acompanyament. En la majoria dels casos, l’aprenentatge és bidireccional”, detalla. Un aprenentatge bidireccional que esdevé un dels potencials més grans de la mentoria social, ja que els beneficis compartits entre el jovent i qui fa la mentoria són una de les grans riqueses: “El jovent s’emporta un nou punt de vista, la possibilitat d’ampliar la xarxa de contactes i el fet de gaudir d’experiències que possiblement no hauria compartit, sumat a l’impacte que suposa en la seva autoestima el fet de comptar amb algú com la figura del mentor o mentora. I per a qui fa la mentoria, també esdevé un aprenentatge a diferents nivells”, assegura Miró.
Per aconseguir aquest repte majúscul, la Fundació Impulsa compta amb un pla formatiu i d’acompanyament destinat a la mentoria i conduït per professionals de l’àmbit de la psicologia, a través de processos molt ben definits que, a la vegada, tenen la peculiaritat de poder adaptar-se a les diferents realitats amb les quals es treballa: “És molt clau el procés: tenim la borsa de jovent i la de mentoria. Per a la del jovent, primer coneixem molt bé la persona a través tant de la sol·licitud que fa per formar part del programa Impulsa, com d’una entrevista personal i d’una entrevista conjunta amb els seus familiars. I per a la de mentoria, definim molt bé el perfil ideal capaç d’acompanyar el jovent i li oferim un pla de formació que s’adapta a la fase de la mentoria en què es troben i a la seva evolució, proporcionant-li un treball en habilitats i competències, i acompanyant-lo amb la facilitació d’eines i recursos.”
En aquest sentit, cal destacar que el fet que el 90% del jovent Impulser acabi els estudis i obtingui un títol de formació professional (FP), en bona part, és gràcies a aquest acompanyament individualitzat de la mà de la figura del mentor, que estimula el pensament i la reflexió del jovent i l’ajuda a detectar i fer front als conflictes.
Projectes com «Big Brothers Big Sisters», dels EUA i «Perach», d’Israel, són els referents del programa «Nightingale», de Malmö, a Suècia, que va introduir-se a Espanya per primera vegada fa 13 anys de la mà de Jordi Feu, professor de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Girona. Paral·lelament, també cal destacar la creació de la Coordinadora de Mentoria Social el 2012, a la qual la Fundació Impulsa està en procés d’adherir-s’hi. El seu objectiu és enfortir els programes de mentoria de les entitats, perquè esdevinguin una metodologia eficaç a l’hora de reduir la marginalitat i l’exclusió de la infància i la joventut en situació de risc social a Catalunya.
