Joves, pantalles i pedagogia: un triangle de matisos
El 81% dels joves d’entre 14 i 35 anys pateix de nomofòbia, la por a estar sense el mòbil, i el 20% presenta símptomes d’insomni, segons un informe de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre els mòbils i el consum de vídeos. El 31,6% inverteix més de 5 hores diàries a l’ús d’Internet i a les xarxes socials, segons l’Institut de Salut Global de Barcelona, i el 44,3% dels adolescents utilitza les xarxes per no sentir-se sol, un component, el relacional, que adquireix més pes amb l’edat, segons l’informe d’UNICEF.
El posicionament del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya respecte l’ús dels mòbils als centres educatius, o la proliferació de diferents moviments sota el lema “Adolescència Lliure de Mòbils” (ALM) —creat al barri de Poblenou de Barcelona i ràpidament estès entre famílies de diferents poblacions de tot el territori català i espanyol — són només alguns indicadors de la creixent preocupació per l’ús de les pantalles, especialment en la infància i l’adolescència.
Seguint el que va publicar recentment la Societat Catalana de Pediatria de Catalunya sobre el fet que no és fins a la darrera etapa de l’adolescència que el cervell desenvolupa més habilitats i té una certa maduresa, el moviment ALM posa el focus en l’ús dels dispositius mòbils i en la necessitat de retardar-ne l’edat d’accés fins al 16 anys, així com també fer molta pedagogia entre les famílies. Ho explica Lluna Porta, docent, pedagoga i psicoterapeuta, portaveu i coordinadora del moviment ALM i una de les quatre famílies participants a Generació porno, la docusèrie emesa per TV3 en què es parlava directament dels problemes que es produeixen a causa de l’accés dels infants i joves a aquest món a través de les pantalles: “Crec que la mainada es mereix una infantesa lliure de mòbils, perquè l’aparell no els aporta res que necessitin per al seu desenvolupament i, en canvi, els treu molt del realment necessari per a un desenvolupament sa (en aquestes etapes clau).
Amb aquests dispositius estem donant als nostres fills accés al món adult en solitari. No som anti-mòbils, però defensem endarrerir-ne la seva tinença i fer molta pedagogia entre les famílies. Als 16 anys una persona ja ha desenvolupat l’empatia i el desig sexual, però als 10 encara no. Per tant, si tenen accés a continguts pornogràfics, el seu desig sexual es formarà a partir d’aquestes imatges violentes. Hem de tenir present que -com explica Mònica Alario en el seu doctorat- el 88% dels vídeos pornogràfics gratuïts contenen violència cap a la dona. Generació porno ha estat una manera de despertar consciències a gran escala, però fa anys que estic preocupada per aquesta problemàtica i també hi ha moltes altres famílies i docents a qui els amoïna el tema. Un centre lliure de mòbils beneficia l’aprenentatge i el nivell d’atenció a l’aula i allibera el professor de fer de policia, i també millora la sociabilització de l’alumnat al pati”.
“Crec que la mainada es mereix una infantesa lliure de mòbils, perquè l’aparell no els aporta res que necessitin per al seu desenvolupament i, en canvi, els treu molt del realment necessari per a un desenvolupament sa”
En aquest sentit, David Bueno, doctor en Biologia i professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona, també es mostra partidari de fer pedagogia: “Estic convençut que cal certa regulació als centres educatius, però el que no veig clar és que es prohibeixin els mòbils fins als 16 anys, perquè la tecnologia està a tot arreu i, per tant, el que hem de fer és que els joves aprenguin a utilitzar-la. I per fer-ho, també cal fer pedagogia a les famílies ja a l’etapa pediàtrica: cal que les famílies coneguin què provoca l’excés de pantalles i el fet de suplir el joc tradicional per la tecnologia en edats tan primerenques.
Una postura que comparteix el Professor Miquel Casas, catedràtic de Psiquiatria Honorari de la UAB i director del Programa SJD MIND Escoles, de l’Hospital Sant Joan de Déu: “Estigmatitzar les pantalles i dir que només es poden utilitzar a partir dels 16 anys és un error. Les pantalles són ja una forma plenament instaurada de comunicació social i cada vegada ho seran més; no podem endarrerir fins als 16 anys o fins a la majoria d’edat el correcte aprenentatge del seu ús per part dels joves. Seria posar-los en inferioritat de condicions respecte dels que ho aprenguessin a partir d’educació secundària. Ara bé, les famílies tenen l’obligació de controlar, i la societat regular. Sí que soc totalment contrari als mòbils als centres educatius, excepte quan l’escola consideri fer-ne ús perquè sigui puntualment necessari”.
En aquesta línia, Bueno assegura que fins als sis anys la mainada no hauria de fer servir la tecnologia: “En aquestes edats el cervell està integrant tots els òrgans dels sentits, i aquests dispositius només treballen a partir de dos sentits, que, a més, són tan absorbents que et fan desconnectar de la resta”.
“Les pantalles són ja una forma plenament instaurada de comunicació social i cada vegada ho seran més”
De fet, potser la pedagogia és un dels primers reptes pendents de la societat actual, i és que, segons l’informe d’UNICEF “L’impacte de la tecnologia en l’adolescència”, en el qual han participat 50.000 adolescents, només el 29,1% dels joves afirma que els seus tutors els posen normes sobre l’ús de les pantalles, malgrat que 1 de cada 4 té discussions a casa cada setmana per l’ús del mòbil i el 36,7% afirma que els seus tutors acostumen a utilitzar-lo durant els àpats. Així mateix, s’ha comprovat que bona part de les pràctiques de risc en línia són més freqüents entre els adolescents que porten el mòbil a classe cada dia i entre els que els seus progenitors no controlen o supervisen l’ús que fan d’Internet. Una tesis que també defensa el Periodista i Director del Departament de Documentals 3Cat, David Bassa Cabanas, autor del llibre ‘Pantalles, que no et dominin!’: “Saber gestionar les pantalles és el gran repte intergeneracional, perquè al final, la principal responsabilitat és de les persones adultes, que en tenim tant interioritzat l’ús que no en som conscients. A més, quan parlem de mòbils hi ha un problema d’enfocament, perquè en realitat estem parlant de pantalles en general, i aquest canvi de mirada obre un debat molt més complex. Per això és important endreçar conceptes, explicar, debatre, i treballar l’esperit crític. Els adolescents – i els adults- han de saber que la xarxa és eterna i ingovernable pel que fa a la petjada digital, i que el contingut que hi fem circular és per a tota la vida”.
“Quan parlem de mòbils hi ha un problema d’enfocament, perquè en realitat estem parlant de pantalles en general i, aquest canvi de mirada obre un debat molt més complex”
La problemàtica de les pantalles és una realitat que es coneix des de fa anys. Tanmateix, no hi ha hagut proves científiques clares fins a l’actualitat, quan ja es palpen les conseqüències en els joves: “Els primers infants que han utilitzat les pantalles des del naixement són els adolescents d’avui, i ara es poden fer estudis que demostren que aquests infants són joves més impulsius, amb menys tolerància a la frustració i menys resiliència, i també s’hi veuen canvis en les emocions i en la gestió d’aquestes”, apunta Bueno.
