“Penso que el país sencer hauria de treballar en la línia de la Fundació Impulsa”

#ProtagonistaImpulsa  #Bages

L’Imma Riba és Ambaixadora de la Fundació Impulsa al Bages i consellera delegada de la constructora Viscola, una empresa familiar amb seixanta anys de trajectòria, dels quals Riba en fa trenta-sis que hi treballa. Graduada en relacions laborals per la Universitat de Barcelona, explica que el seu pas previ per estudis de formació professional (FP) va ser la millor decisió de la seva vida. 

• Per què veus en l’FP que vas cursar una decisió tan encertada? 

El fet d’estudiar FP en Administració em va permetre treballar tres anys en una gestoria i això em va fer créixer professionalment i personalment. Sempre he pensat que soc on soc gràcies a aquells tres anys, perquè van confiar en mi donant-me molta responsabilitat. Tot i que això al principi em va espantar, em va fer espavilar. 

“Soc on soc […] perquè van confiar en mi donant-me molta responsabilitat. Tot i que això al principi em va espantar, em va fer espavilar”

• Tot i tenir feina i formació vas voler continuar estudiant.

Sí, quan vaig acabar l’FP vaig anar a Barcelona a estudiar Relacions Laborals. Com que a l’empresa familiar hi havia feina, durant la setmana també els havia d’ajudar i els caps de setmana me’ls passava estudiant per compaginar-ho amb la feina. Els dos últims anys d’universitat, vaig tenir la sort que una companya em passava apunts i em gravava les classes, i així no havia de baixar cada dia a Barcelona. Vaig haver d’esforçar-me per poder compaginar-ho tot, però no ho vaig viure amb estrès sinó com una superació personal.   

• De la carrera a l’empresa familiar. Com va anar això? 

Jo no havia d’agafar el relleu a l’empresa familiar, però el meu germà es va morir sobtadament en un accident i jo vaig decidir quedar-me al costat del meu pare. Vam fer un bon equip durant anys; ell era una persona decidida, valenta, treballadora i molt extrovertit, el que compensava la meva visió més prudent i introvertida. Mica en mica em va anar cedint el relleu: al principi estava espantada perquè no el volia defraudar, però amb el temps em vaig adonar que me’n podia sortir. A vegades les circumstàncies et porten a prendre decisions i en aquest cas va anar així.

• Un repte personal i professional, una dona empresària en el món de la construcció. Ha estat difícil? 

He de dir que sempre m’he sentit respectada, però sí que és veritat que, sobretot en l’entorn més directe, m’adonava que no tenia la mateixa autoritat que el meu pare. Per sort, amb el temps això ha anat canviant i penso que els mitjans de comunicació també hi han tingut un paper important. Malgrat que és un món d’homes (a l’empresa fins fa cinc anys érem només dues dones), em sento bé dirigint. Penso que si als llocs de decisions hi hagués més dones, la seva visió enriquiria aquesta presa de decisions. 

“Penso que si als llocs de decisions hi hagués més dones, la seva visió enriquiria aquesta presa de decisions” 

• Què en penses del sostre de vidre de les dones?

En el meu cas, crec que ho he tingut més fàcil, perquè ha sigut una successió directa dins l’empresa familiar. És essencial tenir polítiques de gènere realistes; a ningú li agrada aconseguir les coses només pel sol fet de ser dona.

• En quin moment es troba el sector de la construcció?

Com tot, ara per ara està en un moment delicat per la pujada de preus que està afectant tots els sectors productius. Necessitem persones joves per veure com li donem la volta al negoci, aportar valor diferencial i trobar noves fórmules.

• Creus que les persones joves tenen aquestes fórmules? 

El que veig és que no estan tan encotillades en el que hem fet fins ara. Hi posen la il·lusió per veure en la novetat oportunitats on nosaltres com a empresa veiem els problemes que suposa sortir d’on ens sentim més segurs. Aquesta visió és molt enriquidora. 

“[Els joves] hi posen la il·lusió per veure en la novetat oportunitats on nosaltres com a empresa veiem els problemes que suposa sortir de la zona de confort. Aquesta visió és molt enriquidora”

• Què busca i valora Viscola en els treballadors i treballadores? 

Per sobre de tot, el compromís. Quan algú entra en una organització i es compromet, vol dir que farà equip, treballarà pels objectius que li donin i fins i tot intentarà millorar-los. I això va lligat a la fidelitat. També valorem la formació. Per sort, el jovent en té molta i podem estar contents del nivell de formació del país. 

• Confies molt en les persones joves.

Sí, són el futur. En general, tenen força formació. El que els falta és experiència, perquè el títol universitari malauradament no acostuma a anar lligat a la formació pel que fa a coneixements pràctics, una cosa que sí que passa en el cas de l’FP. Això resta força als títols universitaris i penso que s’hauria d’apostar més perquè els joves sortissin dels estudis amb més experiència pràctica. 

“El títol universitari no acostuma a anar lligat a la formació pel que fa a coneixements pràctics, una cosa que sí que passa en el cas de l’FP”

• És aquesta aposta pel jovent la que et va portar a ser Ambaixadora de la Fundació Impulsa al Bages? 

Jo ja havia treballat fent de voluntària amb joves, i en una reunió un empresari em va parlar de la Fundació Impulsa i em vaig interessar pel projecte. L’entitat treballa per inculcar uns valors als joves que crec que són essencials tant per a la vida professional com a la personal: l’esforç, la persistència, el compromís amb un mateix i amb l’entorn… Hi ha molt jovent al qual des de casa no el poden acompanyar econòmicament o emocionalment i a la Fundació Impulsa vaig veure aquesta oportunitat per als joves. Penso que el país sencer hauria de treballar en la línia de la Fundació Impulsa.  

• En una paraula, la Fundació Impulsa és… 

Repte.