#ProtagonistaImpulsa 

Enric Plana, CEO de M47Labs, empresa pionera en el sector de la intel·ligència artificial. En la seva aposta per les persones i la formació, formen part de la Fundació Impulsa com a Organització Impulsora.

Enric Plana és CEO de M47Labs, empresa pionera en el sector de la intel·ligència artificial (IA) que des del 2018 es dedica a ajudar els seus clients a implementar la IA en diferents projectes. M47 Labs comença la seva trajectòria amb dos socis i actualment té 180 treballadors de 25 països diferents. En la seva aposta per les persones i la formació formen part de la Fundació Impulsa com a Organització Impulsora.

Podem dir que sou una empresa relativament jove. Com neix M47Labs?
Sí, realment som bastant joves tant pels anys que fa que existeix M47 Labs com per les persones que formem part de l’empresa. Vam començar amb el tema de la IA abans del boom del ChatGPT i hem anat creixent. Jo havia treballat bastants anys a Silicon Valley en grans empreses tecnològiques i veia que es subcontractaven moltes àrees de tecnologia en grans consultores que no cuidaven massa la gent i amb un coneixement tècnic limitat, i quan vaig tornar a Espanya vaig veure com una oportunitat oferir serveis des d’una perspectiva més humana.

“Quan vaig tornar a Espanya vaig veure com l’oportunitat d’oferir serveis des d’una perspectiva més humana”

En què consisteix exactament la vostra feina?
Som una empresa de serveis d’enginyeria centrada en projectes d’IA, i el que fem és ajudar els clients a optimitzar processos: per exemple, per a una coneguda companyia de transport que rep moltes trucades de queixes, incidències i dubtes que els fa estar col·lapsats i no poden gestionar-ho i donar el servei que voldrien. Des del vessant tecnològic, estem treballant en una proposta per fer un primer triatge mitjançant un sistema automàtic d’IA que els treu entre el 50-60% de les trucades per respondre els usuaris. D’aquesta manera, les persones que es dediquen a l’atenció telefònica poden contestar preguntes més complexes que potser fins ara ni tan sols podien arribar a atendre.

A M47Labs comenceu sent dos socis. Com es fa per passar de dos a 180 treballadors?
La veritat és que han estat sis anys que han passat molt de pressa: hem tingut uns clients que han crescut amb nosaltres i el boom de la IA ens ha ajudat perquè nosaltres ja estàvem posicionats en aquest sector. A Catalunya som de les primeres consultores en IA i hem fet projectes de referència. Hem treballat bé, oferint qualitat i sabent-nos adaptar a les necessitats del moment; a més, hem crescut orgànicament. Sempre hem prioritzat el creixement sostenible: preferim fer les coses bé que no moltes; qualitat versus quantitat. Ens interessa créixer en diferents sectors, però no pensem què volem facturar de cadascun d’ells quan definim el pla estratègic, sinó posar el focus en el projecte en si i en el valor que podem aportar..

Teniu treballadors procedents de 25 països diferents. Aquesta diversitat també forma part de l’èxit de M47Labs?
Un dels nostres pilars de treball se centra en les persones i en la configuració dels equips. Creiem que com més divers és un equip, més idees i menys esbiaixats són els projectes, perquè es tenen en compte moltes opinions, visions i maneres de treballar diferents, i això aporta molt. També cada projecte requereix unes qualitats diferents; molts estan relacionats amb el llenguatge, i quan treballes per a una empresa italiana, per exemple, a banda del coneixement tècnic dels enginyers, necessites també que dominin l’idioma. És molt important que la gent que treballa en una empresa es pugui sentir realitzada i s’impliqui en la solució dels problemes dels clients; el fet de tenir equips que es puguin desenvolupar personalment suposa una cadena de valor que es veu reflectida en el treball final. I això és un enfocament diferent del de moltes grans multinacionals, que prioritzen els beneficis de l’empresa per sobre de la cultura de valors.

“Tenir equips que es puguin desenvolupar personalment suposa una cadena de valor que es veu reflectida en el treball final”

Què teniu en compte a l’hora de seleccionar els treballadors?
Donem molta importància a les competències transversals. Si tens gent amb molt talent tecnològic però que no sap treballar en equip, per exemple, això repercuteix negativament en els projectes. A l’hora de seleccionar el personal i formar els equips, requerim unes habilitats competencials base per tal que els treballadors estiguin alineats amb els valors de l’empresa, com poden ser la comunicació efectiva, el treball en equip, el pensament crític, l’obertura al canvi… A partir d’aquí, de les 12 habilitats bàsiques per a l’empresa, n’hi ha un grup clau per a cada perfil que busquem.

“A l’hora de seleccionar el personal i formar els equips, requerim unes habilitats competencials base per tal que els treballadors estiguin alineats amb els valors de l’empresa”

Què us va portar a apostar per la IA?
Sempre m’agrada estar a l’última, i la IA ja era una cosa força interessant i se li veia molt potencial. Creiem que la IA és tan transformadora com Internet o com els primers ordinadors; estem en una fase una mica embrionària, però cada cop s’està aplicant més, i només és el principi. Des d’aquest convenciment, nosaltres estem apostant per millorar l’eficiència dels processos empresarials i projectes core dels nostres clients. És el cas per exemple d’una empresa d’assegurances que estem ajudant a automatitzar-ne el procés de gestió de reclamacions: el que abans feien amb cinc setmanes, ara amb la IA es fa amb cinc minuts. Això permet que la gent que té l’expertesa sobre l’aprovació final, ara pugui estar revisant i aportant valor a les reclamacions més complexes.

Aquesta automatització de processos mitjançant IA es pot veure també com un perill?

La IA, quan s’utilitza de manera adequada, té el potencial de capacitar les persones i permetre que donin el millor de si mateixes. Per exemple, pensem en un metge d’un CAP que ha de visitar 40 pacients en un dia, dedicant només 5 minuts a cadascun. Gràcies a la tecnologia basada en IA, aquests 5 minuts poden ser molt més efectius i de qualitat per al pacient. La IA pot analitzar moltes variables i ajudar a avançar part de la feina, permetent que l’especialista se centri en la seva tasca essencial. D’aquesta manera, la IA no només ajuda el professional, sinó que també aporta un valor significatiu tant al pacient com al sistema de salut en general.

És aquesta voluntat d’aportar valor la que us ha portat a ser Organització Impulsora de la Fundació Impulsa?
Sempre intentem treballar en projectes que tinguin impacte social. Ara fa poc que hem començat a treballar amb l’Hospital del Mar, que té un centre de psiquiatria en el que atenen molts casos d’ansietat i estem mirant com a través de la nostra expertesa els podem ajudar a revertir la situació, millorant la interacció i el control de pacients. Com a empresa que ens va relativament bé, tenim el deure d’ajudar tant com puguem; per això, quan vam conèixer el projecte de la Fundació Impulsa, ens va atreure molt per l’impacte local i tangible que té. L’educació ens iguala, i quan les situacions familiars i socioeconòmiques no et permeten tenir accés a l’educació, és molt més difícil sortir de situacions de vulnerabilitat. Hi ha estudis que demostren aquesta correlació entre qui acaba els estudis i qui no, i penso que la tasca de la Fundació Impulsa aquí té un impacte molt gran; es fa una tasca molt eficient.

“[…] el projecte de la Fundació Impulsa ens va atraure molt per l’impacte local i tangible que té”

Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…
Coneixement i creixement.

#ProtagonistaImpulsa 

Tania Nadal, ambaixadora de la Fundació Impulsa a Sabadell i promotora del voluntariat d’anglès per part de joves i empreses.

Formada al Haverford College i a la Universitat de Harvard, als Estats Units, i al Programa de lideratge i innovació d’ESADE, la trajectòria professional de Tania Nadal és extensa. Membre de la junta directiva d’Egarsat, mútua d’accidents de treball i del consell d’administració del grup hospitalari Clíniques Mi, també ha estat directora general del Women’s Health Institute, directora d’estratègia de la Fundació Itinerarium, directora del gabinet de presidència de Bankinter i consellera delegada de Comerzia, entre altres responsabilitats. Actualment, és directora gerent de la Clínica Tres Torres i presidenta del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, és també Ambaixadora de la Fundació Impulsa a Sabadell i impulsora de les classes gratuïtes a Impulsers gràcies al voluntariat de joves i empreses. 

T’agrada liderar?
M’agrada la direcció d’empresa, perquè m’agrada entrar en la gestió micro de les organitzacions, trobar la manera eficient de fer funcionar els equips, etc.

Per què creus que és important la gestió d’equips?
La matèria primera de totes les feines són les persones i els equips, i és una peça de l’organització delicada de gestionar, però també és molt gratificant. Quan tractes amb persones, tractes amb tots els seus problemes, i això és cada vegada més complicat.

Quins són els problemes més habituals a l’hora de bregar amb el dia a dia dels treballadors i treballadores?
Augmenten les baixes, el compromís amb la feina costa que sigui alt i això és un problema per als valors en els quals s’està educant. Abans no hi havia tanta mobilitat de feines, i això té coses bones i dolentes. Hi ha molta més informació que abans i resulta molt més fàcil comparar i veure què s’ofereix en altres bandes. En general, els joves estan desencantats amb molts aspectes de la vida; crec que els falta trobar la motivació per excés d’opcions i d’informació. Això els dificulta saber què volen, engrescar-se o motivar-se, la qual cosa fa que tinguin menys compromís. Per sort, no tots són així, però és una cosa que cal tenir en compte i que s’ha de treballar.

Què esperen d’un jove les empreses?
A les empreses encara els costa entendre les noves necessitats dels joves. Abans vivíem per treballar i ara els joves treballen per viure. La majoria de les feines no s’han adaptat als canvis d’actituds i aptituds que tenen els joves, i això provoca un desajust entre les noves generacions i el que l’empresa n’espera, però, en la mesura que com a empreses som capaces de canviar la mirada, ens trobem en un moment molt interessant i que esdevé un repte per a les persones que estem liderant.

“A les empreses encara els costa entendre les noves necessitats dels joves. Abans vivíem per treballar i ara els joves treballen per viure.”

Com s’afronta aquest repte?
Jo intento ser optimista: penso que és una generació amb millor formació que qualsevol altra i que tenen moltíssimes oportunitats. Quan s’aconsegueixi trobar l’equilibri entre les noves generacions i el que l’empresa n’espera, serà molt sa per a la societat. També cal reformular l’educació: hi ha classes que encara s’estan impartint seguint la metodologia que rebien els nostres avis, i ara això no toca. Ni tampoc toca avaluar de la manera com es fa. Calen formacions molt més pràctiques que ensenyin els joves també a utilitzar les noves tecnologies per arribar.

“Calen formacionr més lluny d’on hem arribat nosaltres. Aquí la Formació Professional hi té un paper fonamental i esdevé també una forma més atractiva i interessant perquè els joves continuïn els seus estudis. A més, són estudis molt més enfocats als llocs de feina i també més buscats per les empreses.s molt més pràctiques que ensenyin també els joves a utilitzar les noves tecnologies per arribar més lluny d’on hem arribat nosaltres. Aquí la Formació Professional hi té un paper fonamental.”

És un exemple de la teva confiança en els joves el fet de ser l’Ambaixadora de la Fundació Impulsa a Sabadell? Com neix aquest lligam?

Per casualitats de la vida, em vaig posar en contacte amb la Fundació Impulsa ara fa quatre anys per un tema de mentoria; als EUA la mentoria està molt arrelada i hi crec molt. Vaig conèixer el projecte i el vaig trobar preciós: ataca un problema molt real que tenim a la societat i treballa amb joves que viuen a 200 metres de casa i que van a la mateixa escola que els meus fills; això em va enamorar.

Per una banda, hi ha aquests joves que tenen la motivació per seguir estudiant, però que els falten els recursos per fer-ho; i, per una altra, les empreses demanant perfils tècnics per cobrir llocs de treball que avui en dia no s’estan cobrint. Vaig veure claríssim el projecte, està molt ben pensat, compta amb un equip humà impressionant al darrere i persegueix un objectiu molt clar, amb uns resultats que proven que el Mètode Impulsa funciona i és necessari.

Com animes a noves empreses a sumar-se al projecte de la Fundació Impulsa?
A canvi d’aportacions relativament petites, les empreses tenen l’oportunitat de canviar la vida de persones que estan al costat de casa i contribuir a tenir mà d’obra més qualificada. És un guany per a tothom. A més, també els dic que aprofitin per implicar-se fent mentoria en les diferents modalitats que ofereix la Fundació Impulsa i que esdevé també una eina per facilitar als treballadors i treballadores el que comentàvem abans: més enllà d’un sou i un bon horari, els treballadors demanen a les empreses que els ofereixin coses fora de la feina, i la mentoria social és una molt bona manera de fidelitzar treballadors.

Creus molt en la mentoria. Per què?
És una manera molt bonica i fàcil de donar suport i acompanyar d’una manera poc intrusiva, però molt efectiva. És molt beneficiosa per als mentorats, però també pels mentors; cada vegada hi ha més persones que sabem que rebem molt més quan donem als altres, tot i que no sempre podem adquirir els compromisos que voldríem per manca de temps. No és fàcil poder-ho fer d’una manera flexible i que t’aporti tant com la mentoria que ofereix la Fundació Impulsa, que et dona una satisfacció molt gran perquè en vius els resultats en primera persona.

Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…
Oportunitats.

#ProtagonistaImpulsa 

Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Castellterçol, Conseller de Cultura del Consell Comarcal del Moianès i Cap de l’Àrea de ciutat de l’Ajuntament de Ripollet

Format en magisteri, la vida ha portat l’Albert Obrero per diferents camins, com el de ser educador social. Ara, amb 52 anys, combina la seva formació amb la seva passió, i el trobareu a l’Ajuntament de Castellterçol fent de regidor d’Educació, i al Consell Comarcal del Moianès, fent de la cultura una eina al servei de la comunitat. A més, també és cap de l’Àrea de ciutat a l’Ajuntament de Ripollet. La seva aposta per als joves l’ha portat a sumar l’Ajuntament de Castellterçol com a Organització Impulsora de la Fundació Impulsa.

Des d’aquesta mirada comunitària i educativa, entens la cultura lligada a l’educació?

Tot depèn de com entenguem la cultura; si és des del punt de vista d’experiència de consum que hem construït les darreres cinc dècades, no. Però si la cultura és el que construïm en les relacions humanes que ens fan ser humans, aleshores sí. Nosaltres treballem la cultura i l’educació indistintament, entenent-les com un entorn de qualitat; tot el que gira al voltant de la cultura forma part de l’ecosistema de la cura de les persones. Si treballem conjuntament des d’aquesta mirada, estem construint un entorn de qualitat que ens sana. La cultura és una eina a l’abast de l’educació. Tot educa.

En quin estat de salut es troben aquests dos àmbits?
Jo soc positiu per definició; si no ho veies des d’un punt de vista positiu, no estaria fent tantes coses. Ara bé, és cert que estem en un moment complex socialment i vivim en un entorn que ens genera moltes pors i inseguretats. Tenim una pauta de por a la pèrdua i un repte com a societat amb els joves, perquè davant d’aquesta societat que recula, que vol assegurar el què té per no perdre-ho, ens trobem amb una generació de joves que no veiem i que quan els veiem, els estigmatitzem.

 

“Davant d’aquesta societat que recula, que vol assegurar el què té per no perdre-ho, ens trobem amb una generació de joves que no veiem i que quan els veiem, els estigmatitzem”

Per què aquesta tendència a l’estigmatització dels joves?
Som una societat envellida, dominada per la por i no volem que res es mogui. Els joves signifiquen canvi, no tenir por a equivocar-se, experimentar… En una societat en què el pes demogràfic se’n va a la seixantena, tenim aquest xoc.

Creus que ho tenen complicat per avançar?
Tenim la generació de joves que més malament ho tenen, perquè han de viure el seu projecte vital en un món on la centralitat s’està desdibuixant i no sabem quin serà el model de vida. Es troben que amb 30 anys no poden construir un projecte vital, perquè a la societat on viuen no tenen accés a l’habitatge i perquè les generacions anteriors s’han carregat el planeta. És normal que de tant en tant necessitin revelar-se, i no podem deixar-nos endur per la dinàmica conservadorista i materialista. Ho tenen complicat llevat que les nostres generacions fem espai i alliberem recursos i donem oportunitats.

“[Els joves] ho tenen complicat llevat que les nostres generacions fem espai i alliberem recursos i donem oportunitats”

Parles de materialisme i por a la pèrdua. Per què aquesta por?

Venim de dues grans guerres basades en pur materialisme i acabem enganxats a coses materials, la qual cosa ens genera aquesta por a perdre. Es reflecteix en coses tan tangibles com l’habitatge, que tot i haver-n’hi de sobres, no n’hi ha de disponible perquè l’acumulem. Vivim en una societat totalment materialista i aquest moment de crisi tan profunda que vivim és una oportunitat per canviar les coses i fer-hi una volta per treballar d’una manera comunitària. Cal revertir el discurs i buscar alternatives; reparar i conduir des de la comunitat.

“Aquest moment de crisi tan profunda que vivim és una oportunitat per canviar les coses i fer-hi una volta per treballar d’una manera comunitària”

Quin repte tenim amb els joves?
Estem a les mans dels joves, i sobretot de les joves, perquè la dimensió de gènere és determinant, com ho és també el paper que hi poden tenir les joves immigrants, a les quals hem d’escoltar perquè són les que estan més acostumades a sortir-se’n. Els joves són la clau de volta, no ens podem permetre perdre’n cap pel camí, i per això són tan importants propostes com la de la Fundació Impulsa. L’Administració, tal com està configurada i regulada, és un desastre absolut perquè és rígida i reactiva. Dit això, si es vol, es poden fer moltes coses.

Com ara quines?
Escoltar, recollir idees i donar espai perquè passin. Un exemple: el 2015, quan vam entrar a governar a Castellterçol, ens van demanar posar gespa al camp de futbol. Era un dels darrers camps de gespa que quedava, perquè la inversió que calia fer-hi era elevada i no hi havia acord per poder fer la inversió. Quan vam anar a traslladar aquesta decisió a la junta, ens vam trobar que estava formada per gent molt jove. Ens va sobtar tant que els vam proposar que, si feien un projecte social comunitari en el qual s’incloguessin també les dones, els posaríem l’herba al camp. Vuit anys més tard, és l’activitat amb més potència juvenil al poble. És una de les moltes mostres que si deixem espai i oxigen als joves, ells s’involucren.

És en aquesta línia que com a institució pública heu apostat per donar suport a la tasca de la Fundació Impulsa?
Soc defensor de les col·laboracions no extractives de recursos públics. És necessari treballar amb les propostes que arriben de baix a dalt, vetllant sempre perquè sigui un treball conjunt. Des del vessant de gestió pública, si aconseguim que deu joves que haguessin abandonat els estudis i entrat en el circuit d’ajudes de dependència continuïn formant-se i creant el seu projecte vital, el retorn compensa amb escreix; és una molt bona inversió. I, a més, és una grandíssima oportunitat de reconeixement, de visibilització, de donar-los la paraula, de donar espai i posar-los al centre.

Com creus que la Fundació Impulsa contribueix a posar els joves al centre?
La Fundació Impulsa està dient als joves que els reconeix, que els veu. Només això ja és transformador. Aquest reconeixement i manera de veure’ls és una manera de dir “t’acompanyo”, i no és fer-ho només amb una beca econòmica, sinó que et posa un mentor. I, a més a més, ara que t’he vist, jove, ara que t’he acompanyat, ara et dic que formes part de la comunitat i que hi has de fer un retorn, el que tu tens és tan valuós que la comunitat et necessita. El missatge que hi ha darrere la tasca de la Fundació Impulsa és brutal: col·loca al centre el jove que està a la perifèria.

 

“El missatge que hi ha darrere la tasca de la Fundació Impulsa és brutal: col·loca al centre el jove que està a la perifèria”

Com animaries noves empreses a sumar-se aquest repte?
Ho faria amb una cita de Xavier Marcet, que diferencia entre empreses i negocis. “Les empreses fan projectes i els negocis, diners”. Si el que tu vols fer és una empresa, no l’entendràs el projecte sense ànima social. Va lligat al moment de crisi que estem; si el que vols és construir relat, teixir estructures, fer comunitat, caldrà la consciència social, i per això el millor és donar un cop de mà als joves.

Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…
Oportunitat.

#ProtagonistaImpulsa 

Jordi Rabat
CEO i fundador d’Energy Tools

Bona persona, pencaire i sense por. Així es defineix el Jordi Rabat, CEO i fundador d’Energy Tools, consultoria energètica especialitzada en la compra d’energia, electricitat i gas, que compta amb 35 professionals i una facturació de 3 milions d’euros l’any. Rabat és Ambaixador de la Fundació Impulsa a la Garrotxa i viu amb un lema: “El què no vulguis per tu, no ho vulguis pels altres”.

• Ens ho expliques?

Penso que, en aquesta vida, amb actitud, coneixement, constància i sent bona persona es pot aconseguir gran part del que et proposis. A Energy Tools l’actitud és un dels pilars; una de les coses que prioritzem és que tot l’equip siguin persones, amb ètica i valors. Per accedir a la nostra empresa, s’han de passar una serie d’ entrevistes, una de les quals és un test psicotècnic mitjançant la metodologia DISC. El Fit Cultural amb l’empresa és clau per formar-ne part, preferim una persona sense coneixement i amb actitud, que un geni sense; més important que conèixer els nostres clients, és aprendre a escoltar-los.

“El Fit Cultural amb l’empresa és clau per formar-ne part, preferim una persona sense coneixements i amb actitud, que un geni sense”

• Actualment, Energy Tools és líder en el mercat català d’optimització energètica, tant pel que fa a volum d’energia gestionada com de clients. Com s’aconsegueix això?

Oferint un servei d’alt nivel amb una clara aposta per la innovació. Vam començar de zero el 2009, i des del 2010 hem invertit molts recursos en software energètic propi per tal d’automatitzar i optimitzar processos, la qual cosa ens ha permès créixer i augmentar la productivitat. Actualment, gestionem clients de tot l’Estat i per fer-ho, ha estat clau la innovació.

• És fàcil trobar els valors dels quals parles a la societat actual?

Sí, tot i que és cert que potser falta una mica de cultura de l’esforç. Al final, l’esforç va molt lligat a la necessitat que cadascú té per avançar. Això a vegades es veu molt entre els joves que han tingut les coses fàcils i els que ho han tingut més complicat, que s’esforcen molt més perquè en tenen més necessitat i valoren més les oportunitats.

“L’esforç va molt lligat a la necessitat que cadascú té per avançar”

• Què té un Impulser que no tingui un altre jove?

Actitud, sense cap mena de dubte. Els joves Impulsers són joves que tenen molta disposició a esforçar-se perquè saben que tenen un compromís amb la Fundació Impulsa. Aquesta actitud es nota quan arriben al món laboral. Fins i tot, el segell Impulser facilita la contractació dels joves, perquè ara ja es comença a conèixer entre el món empresarial que són joves que tenen fusta i actitud per afrontar els reptes que els hi proposin.

• Quines han estat les dificultats amb què t’has trobat per arribar fins aquí?

La més gran, el fet de canviar de mentalitat. Els problemes que jo tenia quan plegava de treballar abans eren uns, que, si no hagués estat pel meu caràcter, es quedaven allà. I, en canvi, quan jo decideixo iniciar l’aventura sol, fent totes les tasques durant el primer any i mig, em trobo que, quan plego, la feina segueix amb mi.

“El segell Impulser facilita la contractació dels joves, perquè ara ja es comença a conèixer entre el món empresarial que són joves que tenen fusta i actitud per afrontar els reptes que els hi proposin”

• És aquest convenciment el que et va portar a ser Ambaixador de la Fundació Impulsa a la Garrotxa?

Vinc de l’FP i és això el que em va portar a apostar pel projecte de la Fundació Impulsa: penso que l’FP és l’eix vertebrador de les empreses perquè només un títol universitari no et dona accés a la formació tècnica i l’FP ben encarada genera una qualificació molt gran.

• Pel que dius, les empreses de la Garrotxa teniu dificultats per trobar persones formades en FP?

Sí, i les empreses no poden avançar si no tenen personal altament qualificat. Una empresa amb una gran visió, però que no compta amb persones tècnicament formades, no té recorregut, i ara estem pagant les conseqüències de no haver apostat en el seu moment per l’FP. Les empreses són l’eix vertebrador de la societat, de la mateixa manera que l’FP ho és de les empreses. Unes empreses fortes donen una societat del benestar més forta, més justa i més equilibrada.

“Una empresa amb una gran visió, però que no disposa de les persones tècnicament formades, no té recorregut”

• És això el que intentes transmetre a les empreses en el teu rol d’Ambaixador de la Fundació Impulsa a la Garrotxa?

El teixit empresarial ha d’entendre que contribuir al projecte de la Fundació Impulsa té un retorn directe a la societat del benestar, aportant-hi joves formats i qualificats. Quan tu dones un ofici a algú que no té recursos, estàs canviant el seu entorn i impulsant una cadena que et donarà un retorn. És un benefici social i empresarial; hi ha poques fundacions que aconsegueixin aquesta doble acció i la Fundació Impulsa ho fa. És una pràctica d’RSC immillorable. A la Garrotxa, si no hi hagués la Fundació Impulsa, 107 joves no haurien continuat els seus estudis, i no només els han continuat, sinó que s’han graduat en cicles de grau mitjà i superior.

“Quan tu dones un ofici a algú que no té recursos estàs canviant el seu entorn i impulsant una cadena que et donarà un retorn”

• Completa la frase… Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Una oportunitat.

#ProtagonistaImpulsa 

Jaume Cané
Country representative de Freudenberg Group a Espanya

El Jaume Cané és el country representative de Freudenberg Group a Espanya, la multinacional i Organització Impulsora de la Fundació Impulsa amb més de 170 anys de trajectòria, que ofereix una gamma de solucions tècniques creatives diversificades: des de productes de neteja, com Vileda, fins a components d’automoció.

A més,  Cané s’ha estrenat enguany com a mentor d’un jove de la Fundació Impulsa, una experiència que comparteix amb sis treballadors i treballadores més del grup empresarial, que també han començat a fer voluntariat corporatiu fent mentoria social amb la Fundació Impulsa. 

Com s’inicia la relació de Freudenberg amb la Fundació Impulsa?

Un treballador de Freudenberg ja feia de mentor i em va explicar les possibilitats de col·laboració amb la Fundació Impulsa. El projecte ens va agradar de seguida i vam signar-hi un conveni de col·laboració sumant-nos com a Organització Impulsora i incorporant-nos al Programa Impulsa Mentoria per promocionar el voluntariat entre els treballadors i treballadores de la companyia.

Havies viscut ja l’experiència de fer mentoria? 

Personalment, havia mentoritzat empreses, però a un jove no ho havia fet mai i està sent una experiència interessant. A part d’acompanyar-lo i compartir-hi inquietuds, s’està convertint en algú amb qui estic creant un vincle. És curiós com dues persones que no es coneixen de res, amb vides molt diferents i que es posen en contacte a través d’un tercer, poden arribar a trobar tantes coses en comú. Habitualment, establim relacions amb gent d’àmbits propers i de cop, començar una relació així tan desconeguda en la que et compromets és una situació nova i enriquidora.

Actualment, sou uns quants treballadors i treballadores que esteu fent voluntariat corporatiu a través de la mentoria de la Fundació Impulsa.

Sí, ens agrada contribuir en iniciatives que treballen per millorar l’entorn, forma part de l’ADN del nostre grup, i la nostra política empresarial implica sempre no limitar-nos a fer aportacions econòmiques, sinó implicar-hi també els treballadors. Així ho hem fet també amb el projecte de la Fundació Impulsa, iniciant aquesta col·laboració de mentoria social. Estem a seixanta països i no només hi som per treballar, sinó que formem part de la comunitat i, per tant, hem de contribuir al fet que tothom tingui unes condicions de vida millors.

“Formem part de la comunitat i, per tant, hem de contribuir al fet que tothom tingui unes condicions de vida millors”

Creieu que la mentoria social és una bona manera per contribuir a millorar l’entorn? 

Fer mentoria és una manera d’estar més connectats amb el que ens envolta, de ser millor veïns. La responsabilitat de les empreses no acaba només en l’impost de societats; ens nodrim de l’entorn i hi hem de tornar coses. El voluntariat corporatiu és una bona manera de reforçar la responsabilitat social corporativa i fer que tota l’organització formi part dels valors de l’empresa.

Penses que això també es beneficiós per als treballdors i les treballadores?

Jo penso que sí, el voluntariat els fa millors persones i, a més, els treballadors tenen la satisfacció de veure que estan ajudant a altres i contribueixen a fer una societat una mica millor. Si t’enriqueixes emocionalment, et sents més realitzat. Crec que treballar en un lloc on no només es pensa a fer diners, sinó que hi ha un compromís social i els valors són importants, aporta orgull i satisfacció. 

De fet, m’ha sorprès que la majoria de mentors que s’han sumat a fer voluntariat corporatiu són càrrecs directius, amb responsabilitats elevades dins l’empresa, que habitualment són els que tenen la vida més atapeïda. Suposo que és per aquest esperit de lideratge que han volgut implicar-se en el projecte. 

Poses molt d’èmfasi en la necessitat de fer una societat millor. Com creus que hi contribueix la Fundació Impulsa?

Nosaltres, com a grup alemany, ja fa molts anys que sabem que la Formació Professional (FP) és una molt bona aposta formativa que contribueix a fer que les empreses funcionin. Al nostre centre formatiu d’Alemanya tenim 300 alumnes d’FP. Allà la formació professional està molt estesa i aquí malauradament no gaire. A Catalunya falten persones formades en FP; se’n parla cada vegada més, però falta una aposta en aquest sentit. Per tant, projectes com el de la Fundació Impulsa, que estimulen que els joves estudiïn FP i puguin trobar una sortida laboral, són necessaris.

“Projectes com el de la Fundació Impulsa, que estimulen que els joves estudiïn FP i puguin trobar una sortida laboral, són necessaris”

Creus que tenir treballadors i treballadores formats en FP és una de les claus de l’èxit de Freudenberg?

La clau de l’èxit de Freudenberg es troba en la innovació i la diversificació. El 33% dels productes que fabriquem tenen menys de quatre anys d’antiguitat. La recerca de talent és una de les coses que més ens preocupa i ens ocupa, i les persones formades en FP estan en aquest lloc. La innovació no surt només d’un despatx o un laboratori, sinó de la millora que cada persona pot oferir en la seva feina, i tenir gent molt ben preparada en totes les escales del procés productiu és essencial. A la indústria la gent ben preparada en FP és la que millor tira endavant i aporta en els projectes.

“Tenir gent molt ben preparada en totes les escales del procés productiu és essencial. A la indústria la gent ben preparada en FP és la que millor tira endavant i aporta en els projectes”

Recomanaries a altres empreses que vulguin enfortir la seva RSC fer voluntariat corporatiu amb la Fundació Impulsa?

Sí. Amb la mentoria de la Fundació Impulsa dones suport a l’ocupació i a promocionar i professionalitzar l’FP, la qual cosa acabarà beneficiant altres empreses i, per tant, a mitjà termini no només serà beneficiós per a l’empresa, sinó que ho serà per a tot l’entorn. El Mètode Impulsa està molt ben treballat: darrere la mentoria social de l’entitat hi ha un treball molt gran en xarxa i una coordinació molt ben estructurada des del punt de vista organitzatiu. 

En una paraula, per a tu la Fundació Impulsa és… 
Eficient.