#ProtagonistaImpulsa  #Bages

L’Imma Riba és Ambaixadora de la Fundació Impulsa al Bages i consellera delegada de la constructora Viscola, una empresa familiar amb seixanta anys de trajectòria, dels quals Riba en fa trenta-sis que hi treballa. Graduada en relacions laborals per la Universitat de Barcelona, explica que el seu pas previ per estudis de formació professional (FP) va ser la millor decisió de la seva vida. 

• Per què veus en l’FP que vas cursar una decisió tan encertada? 

El fet d’estudiar FP en Administració em va permetre treballar tres anys en una gestoria i això em va fer créixer professionalment i personalment. Sempre he pensat que soc on soc gràcies a aquells tres anys, perquè van confiar en mi donant-me molta responsabilitat. Tot i que això al principi em va espantar, em va fer espavilar. 

“Soc on soc […] perquè van confiar en mi donant-me molta responsabilitat. Tot i que això al principi em va espantar, em va fer espavilar”

• Tot i tenir feina i formació vas voler continuar estudiant.

Sí, quan vaig acabar l’FP vaig anar a Barcelona a estudiar Relacions Laborals. Com que a l’empresa familiar hi havia feina, durant la setmana també els havia d’ajudar i els caps de setmana me’ls passava estudiant per compaginar-ho amb la feina. Els dos últims anys d’universitat, vaig tenir la sort que una companya em passava apunts i em gravava les classes, i així no havia de baixar cada dia a Barcelona. Vaig haver d’esforçar-me per poder compaginar-ho tot, però no ho vaig viure amb estrès sinó com una superació personal.   

• De la carrera a l’empresa familiar. Com va anar això? 

Jo no havia d’agafar el relleu a l’empresa familiar, però el meu germà es va morir sobtadament en un accident i jo vaig decidir quedar-me al costat del meu pare. Vam fer un bon equip durant anys; ell era una persona decidida, valenta, treballadora i molt extrovertit, el que compensava la meva visió més prudent i introvertida. Mica en mica em va anar cedint el relleu: al principi estava espantada perquè no el volia defraudar, però amb el temps em vaig adonar que me’n podia sortir. A vegades les circumstàncies et porten a prendre decisions i en aquest cas va anar així.

• Un repte personal i professional, una dona empresària en el món de la construcció. Ha estat difícil? 

He de dir que sempre m’he sentit respectada, però sí que és veritat que, sobretot en l’entorn més directe, m’adonava que no tenia la mateixa autoritat que el meu pare. Per sort, amb el temps això ha anat canviant i penso que els mitjans de comunicació també hi han tingut un paper important. Malgrat que és un món d’homes (a l’empresa fins fa cinc anys érem només dues dones), em sento bé dirigint. Penso que si als llocs de decisions hi hagués més dones, la seva visió enriquiria aquesta presa de decisions. 

“Penso que si als llocs de decisions hi hagués més dones, la seva visió enriquiria aquesta presa de decisions” 

• Què en penses del sostre de vidre de les dones?

En el meu cas, crec que ho he tingut més fàcil, perquè ha sigut una successió directa dins l’empresa familiar. És essencial tenir polítiques de gènere realistes; a ningú li agrada aconseguir les coses només pel sol fet de ser dona.

• En quin moment es troba el sector de la construcció?

Com tot, ara per ara està en un moment delicat per la pujada de preus que està afectant tots els sectors productius. Necessitem persones joves per veure com li donem la volta al negoci, aportar valor diferencial i trobar noves fórmules.

• Creus que les persones joves tenen aquestes fórmules? 

El que veig és que no estan tan encotillades en el que hem fet fins ara. Hi posen la il·lusió per veure en la novetat oportunitats on nosaltres com a empresa veiem els problemes que suposa sortir d’on ens sentim més segurs. Aquesta visió és molt enriquidora. 

“[Els joves] hi posen la il·lusió per veure en la novetat oportunitats on nosaltres com a empresa veiem els problemes que suposa sortir de la zona de confort. Aquesta visió és molt enriquidora”

• Què busca i valora Viscola en els treballadors i treballadores? 

Per sobre de tot, el compromís. Quan algú entra en una organització i es compromet, vol dir que farà equip, treballarà pels objectius que li donin i fins i tot intentarà millorar-los. I això va lligat a la fidelitat. També valorem la formació. Per sort, el jovent en té molta i podem estar contents del nivell de formació del país. 

• Confies molt en les persones joves.

Sí, són el futur. En general, tenen força formació. El que els falta és experiència, perquè el títol universitari malauradament no acostuma a anar lligat a la formació pel que fa a coneixements pràctics, una cosa que sí que passa en el cas de l’FP. Això resta força als títols universitaris i penso que s’hauria d’apostar més perquè els joves sortissin dels estudis amb més experiència pràctica. 

“El títol universitari no acostuma a anar lligat a la formació pel que fa a coneixements pràctics, una cosa que sí que passa en el cas de l’FP”

• És aquesta aposta pel jovent la que et va portar a ser Ambaixadora de la Fundació Impulsa al Bages? 

Jo ja havia treballat fent de voluntària amb joves, i en una reunió un empresari em va parlar de la Fundació Impulsa i em vaig interessar pel projecte. L’entitat treballa per inculcar uns valors als joves que crec que són essencials tant per a la vida professional com a la personal: l’esforç, la persistència, el compromís amb un mateix i amb l’entorn… Hi ha molt jovent al qual des de casa no el poden acompanyar econòmicament o emocionalment i a la Fundació Impulsa vaig veure aquesta oportunitat per als joves. Penso que el país sencer hauria de treballar en la línia de la Fundació Impulsa.  

• En una paraula, la Fundació Impulsa és… 

Repte.

 

 

 

Poder continuar estudiant i cursar un cicle d’FP, descobrir el seu futur professional, comptar amb suport emocional i acadèmic, acostar-se al món laboral i créixer personalment són algunes de les fites que han aconseguit aquest curs l’Andrea, el Jose, la Ivana, l’Ikram o la Judit. Es tracta d’alguns dels 247 joves que, gràcies al seu compromís, esforç, motivació i talent, ha becat la Fundació Impulsa i als quals volem dedicar el #ProtagonistaImpulsa que et presentem aquest mes.  

Tots ells han arribat a la Fundació Impulsa després que l’equip docent dels instituts respectius on cursaven el darrer curs d’ESO els proposés sol·licitar la Beca Impulsa. Així ho explica l’Ikram Harbal, Impulser del Berguedà: “Estava fent ESO i un professor em va parlar de la Beca Impulsa. Em va dir que complia els requisits que es demanaven i m’hi vaig apuntar. Tot i que em va costar força l’ESO, tenia clar que volia continuar estudiant i em vaig esforçar molt per treure bones notes. A casa sempre he estat jo qui s’ha encarregat de portar el tema dels papers i això em va portar a voler estudiar Administració”.  

“Tot i que em va costar força l’ESO, tenia clar que volia continuar estudiant i em vaig esforçar molt per treure bones notes” 

Un cop els centres educatius fan efectiva la sol·licitud a la Beca Impulsa, els consells comarcals i els ajuntaments de cada territori són els encarregats de fer una primera selecció seguint criteris econòmics, la qual finalitza amb un procés de selecció exhaustiu per part de l’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa. Aquest equip és el que també fa un seguiment dels joves seleccionats durant tot el curs i els assigna una persona voluntària que els fa de mentora per garantir un acompanyament al jove durant tota la seva estada a la Fundació Impulsa. Es tracta d’una de les claus de l’èxit del Mètode Impulsa i, de fet, així ho posen de manifest els mateixos joves becats, que valoren la mentoria com una de les aportacions més enriquidores: “La part dels diners i l’ordinador que donen a la Fundació Impulsa m’ha anat molt bé, perquè, si no, no hauria pogut continuar estudiant. Tanmateix, el que més m’ha ajudat ha estat la mentoria: ha estat imprescindible per a mi comptar amb una persona referent que m’ajuda en dubtes concrets i m’acompanya, i amb qui puc comptar sempre”, explica l’Andrea Nicol, Impulser de la Garrotxa. En aquesta mateixa línia, la Ivana Costa, Impulser d’Osona, també posa de manifest el retorn bidireccional i la importància que té el fet que cada relació de mentoria es forgi a partir de les persones que la conformen: “Amb la meva mentora hem establert una relació en la qual hi ha suficient confiança per explicar els nostres problemes i ens ajudem a resoldre les inquietuds que tenim. Cada relació de mentoria és diferent. ja que les dues persones poden establir si volen que sigui més personal o més professional. Crec que no només una persona adulta pot aportar coses a una persona jove; jo penso que també aporto coses a la meva mentora, i valoro molt que ella m’hagi donat l’oportunitat de mostrar a una persona adulta la meva manera de pensar sense inferioritzar-me pel fet de ser jove”.  

“El que més m’ha ajudat ha estat la mentoria: ha estat imprescindible per a mi comptar amb una persona referent que m’ajuda en dubtes concrets i m’acompanya, i amb qui puc comptar sempre” 

A banda de l’aportació econòmica i l’acompanyament a través de la mentoria, els joves també destaquen de la Fundació Impulsa les formacions que se’ls ofereixen i a les quals assistir-hi forma part d’un dels compromisos que adquireixen en rebre la Beca Impulsa: “Ajuda molt la part econòmica de la Beca i que t’assignin una persona mentora. A mi també m’han anat molt bé les formacions, m’han semblat molt útils, sobretot les que hem fet sobre emocions, perquè és una cosa de la qual no es parla. Són temes que a l’institut no es tracten a fons i penso que t’ajuden molt a la vida”, assegura la Judit Reyes, Impulser de Sabadell. Es tracta de formacions transversals a través de les quals la Fundació Impulsa aposta per l’orientació dels joves des del punt de vista personal, acadèmic i també laboral, en les quals les empreses poden desenvolupar la seva responsabilitat social corporativa: “De la formació sobre el mercat laboral, me’n vaig endur saber fer bé una entrevista, conèixer bé quines plataformes hi ha a l’hora de buscar feina i conèixer que a Internet es poden trobar molts cursos gratuïts”, explica el Jose Fernando Macias, Impulser de la Garrotxa. En aquesta aposta per l’orientació laboral, enguany la Fundació Impulsa també ha iniciat la primera Jornada Impulsa Futur, que ha permès als joves acostar-se al món laboral de la mà de responsables de diferents Organitzacions Impulsores que fan possible la tasca del dia a dia de la Fundació, i en l’àmbit acadèmic, per primera vegada, ha ofert classes d’anglès gratuïtes als Impulsers.  

“Les formacions, m’han semblat molt útils, sobretot les que hem fet sobre emocions, perquè és una cosa de la qual no es parla”  

El cercle de la xarxa que es teixeix al voltant del Mètode Impulsa, sota el qual s’emparen les Beques Impulsa, es complementa amb hores de voluntariat dels Impulsers a entitats socials del territori com a retorn social de l’ajuda rebuda. Paral·lelament, els joves també fan estades a empreses, que els permeten assolir un aprenentatge, acabar de decidir el seu futur professional i, en alguns casos, inserir-se en el mercat laboral: “Estic fent pràctiques duals a la Residència Montsacopa i m’han servit per adonar-me que no és ben bé al que vull dedicar-me, perquè no em veig treballant en una residència atenent persones grans. En canvi, però, he vist que m’agradaria tirar per la integració social, poder estar en un CRAE o alguna cosa així”, diu l’Andrea, a qui les pràctiques l’han ajudada a reorientar el seu futur professional, mentre que a l’Ikram compaginar feina i estudis l’està ajudant a créixer professionalment: “Estic fent de recepcionista i la feina m’encanta, perquè m’agrada molt l’atenció al client. Els estudis m’estan ajudant a millorar el dia a dia a la feina, perquè veig com puc aplicar-hi el que aprenc a classe”, assegura. 

Jordi Rosell, conseller delegat de Mafesa

#ProtagonistaImpulsa

Des de fa 12 anys, en Jordi Rosell ocupa el càrrec de conseller delegat de Mafesa, l’empresa especialista en ferro i acer fundada el 1958 que treballa per oferir solucions globals en tot tipus d’acers. Rosell té 52 anys i ha viscut sempre des de molt a prop el sector.

De molt jove començà a treballar a Mafesa als estius i va anar aprenent a mesura que veia créixer el que ell anomena una família que s’ha anat fent gran. Es defineix com una persona treballadora que dona molta importància als valors i a la feina ben feta. Amb aquesta mirada, lidera el que modestament considera una empresa de referència en el sector dels acers.

– Amb 64 anys de trajectòria una empresa pot canviar molt. Ha estat així en el cas de Mafesa?

L’empresa va néixer per comercialitzar i distribuir tot tipus de productes fèrrics, el que abans anomenàvem “ferro”, actualment acers. Les etapes de l’empresa han estat moltes i molt diferents però sempre ens hem dedicat al sector de la construcció i al sector industrial.  Els últims 12 anys hem apostat intensament per oferir i potenciar molts més serveis de transformació del producte: talls, formes, acabats, etc. Vam detectar que podíem aportar més valor als nostres clients oferint un producte més acabat i així ho hem fet. He vist com Mafesa passava de ser un magatzem d’acers a convertir-se en una empresa de serveis metal·lúrgics amb valor afegit.

– Per situar-nos una mica més, quin és el vostre client?

Tothom que manipula acers i les empreses del sector de la construcció; des del petit serraller fins a un constructor de naus, o empreses del sector industrial que es dediquen a fer tot tipus de maquinària.  L’acer està a tot arreu: en una barana de balcó, en una màquina de rentar roba o en qualsevol esquelet d’un edifici. Per tant, el ventall de clients que tenim és ampli i, tot i que tenim tots els magatzems a Catalunya —que és on venem majoritàriament—, també tenim clients del sud de França i d’Andorra.

“L’acer està a tot arreu: en una barana de balcó, en una màquina de rentar roba o en qualsevol esquelet d’un edifici. Per tant, el ventall de clients que tenim és ampli ”

– També és de ferro l’estat de salut de Mafesa?

Ara mateix hi ha feina, malgrat el desgavell humà que estem vivint amb la guerra entre Rússia i Ucraïna. Anem treballant amb incerteses de futur ja que no tenim clar si el subministrament de productes pot arribar a parar.  De moment no és el cas, però sí que les conseqüències del conflicte bèl·lic han disparat tots els preus i el nostre sector no podia ser diferent i també hi hagut increments molt importants.

– Podem dir que sou referents en el sector. Quina és la clau?

Nosaltres no parlem gaire de ser referents, deixem aquesta avaluació als nostres clients. La veritat és que la nostra màxima és fer la feina ben feta; ens desvivim pel client, per oferir-li el que necessita encara que no ho tinguem i haguem de buscar la manera de poder donar-li resposta. Quan un client ens demana una cosa, parem màquines. Sabem que la competència ho està fent bé i nosaltres també volem treballar donant el màxim valor en tot el que oferim. Els clients han de rebre sempre el millor tracte, siguin clients petits o grans, tots han d’estar ben tractats, hem de recordar d’on venim; un dia també vàrem començar com un petit magatzem d’acers. No podem desmerèixer ningú

“Quan un client ens demana una cosa, parem màquines […] volem treballar donant el màxim valor en tot el que oferim”

– És fàcil trobar persones disposades a treballar en aquesta direcció?

La veritat és que costa trobar gent amb actitud. No és fàcil trobar persones compromeses que donin valor al fet de treballar. Per norma general, es prioritzen altres coses i hi ha força manca de serietat en el món laboral. Antigament la gent donava molta més importància a uns valors que ara no s’estilen; actualment tot és molt aparador i viure el dia a dia. Per sort, encara tenim incorporacions molt bones, però és cert que, en general, hi ha uns valors que s’han perdut que jo considerava importants i que veig que no ho són per a moltes persones.

“En general, hi ha uns valors que s’han perdut que jo considerava importants i que veig que no ho són per a moltes persones”

– Per què és tan important per a vosaltres la proximitat?

Actualment, tenim centres a Vic, a Seva, a Canovelles, a Palafolls, a Vilamalla i a La Seu d’Urgell. Sempre hem apostat per estar al costat del client  i com moltes vegades comentem, hem crescut amb ells. La proximitat geogràfica és important per poder donar un servei més àgil i de qualitat tenint en compte les característiques dels nostres productes, complicats de transportar.  La proximitat per Mafesa però no és solament una realitat geogràfica, és una qüestió d’actitud i de manera de ser. Som una empresa familiar de gent propera i directe que ens agrada el tracte personal i que creiem en les persones com a factor diferencial.

– Parles de pèrdua de valors. És aquesta inquietud la que ha portat Mafesa a implicar-se en projectes socials?

Hauríem de lluitar per fer entendre que hi ha valors imprescindibles com a societat més enllà de la imatge que volem donar, perquè, si no, desapareix la profunditat que tenim com a persones, i això és molt trist.  En l’àmbit de l’empresa sempre hem anat col·laborant amb entitats, i ens centrem en temes socials perquè és en el que creiem. Veiem que és una de les mancances de la societat: si no millorem socialment, tindrem problemes en el futur.

“Hauríem de lluitar per fer entendre que hi ha valors imprescindibles com a societat […] Si no millorem socialment, tindrem problemes en el futur”

– Una de les vostres apostes socials és la col·laboració amb la Fundació Impulsa. Per què?

Vaig veure néixer el projecte i penso que és una idea molt bona amb una gent jove collonuda que podria estar fent altres coses, i que està apostant pel futur i per fer-lo millor. Crec que  és un projecte molt interessant, perquè hi ha implicat un sector de la població que està exclòs per causes alienes a ells i que poden ser molt potents. Potser si aquesta aposta pel futur l’estigués tirant endavant una institució no tindria el mateix valor. Que hi hagi empresaris al darrere del projecte de la Fundació Impulsa fa que tinguin una visió més consolidada, amb voluntat de deixar una petjada important a la societat. Ho fan perquè hi creuen i no perquè els toqui.

“Que hi hagi empresaris al darrere del projecte de la Fundació Impulsa fa que tinguin una visió més consolidada, amb voluntat de deixar una petjada important a la societat

– Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Futur.

Richmond Oti, Impulser

#ProtagonistaImpulsa #Osona

El Richmond té 21 anys i en fa sis que viu a Vic, on actualment està compaginant la feina a una empresa amb els estudis de cicle formatiu de grau superior en Automatització i Robòtica Industrial. El jove Impulser va arribar de Ghana quan tenia quinze anys sense conèixer ningú ni parlar català, però amb les idees clares: volia estudiar i no ha parat fins a aconseguir-ho.

Tal com explica el mateix jove, en aquest repte de superació personal hi ha tingut un paper important la Beca Impulsa i el vincle que ha establert amb la seva mentora, amb qui ha construït una relació d’amistat.

– Què et va portar a venir fins a Vic?

Jo sempre he tingut clar que volia estudiar. En el seu moment volia fer medicina, però, quan vaig acabar l’ESO a Ghana, no teníem diners perquè jo pogués seguir estudiant i me’n vaig anar a Líbia amb el meu tiet a buscar-ne: pensava que allà podria trobar feina i tornar a Ghana a estudiar.

– I no va ser així?

Un cop a Líbia, vaig adonar-me que era molt complicat poder-hi treballar, perquè era massa jove, i a això s’hi va sumar el fet que van disparar el meu tiet a la cama, i com que no tenia dret a anar a l’hospital, es va acabar morint. Aleshores jo em vaig quedar sol en un centre de refugiats a Itàlia i la meva mare em va dir que intentés anar a Catalunya, on vivia el meu pare, a qui jo no coneixia.

“Em vaig quedar sol en un centre de refugiats a Itàlia i la meva mare em va dir que intentés anar a Catalunya, on vivia el meu pare, a qui jo no coneixia”

– Va ser aleshores quan vas decidir venir cap aquí?

Sí. Vaig posar-me en contacte amb ell i em va dir que vingués, que m’ajudaria a buscar una manera per poder estudiar. Al centre de refugiats d’Itàlia ens donaven 65 € al mes i amb aquests diners vaig anar estalviant per poder anar fins a Girona, i després fins a Vic.

– Un cop aquí, vas poder seguir estudiant com tu volies?

Quan vaig arribar aquí, vaig haver de tornar a fer l’ESO i també vaig anar al Consorci per a la Normalització Lingüística per aprendre català, perquè jo només parlava anglès. Va arribar un dia que el meu pare em va dir que havia de treballar i, com que jo havia vingut aquí per estudiar, al final em va fer fora de casa. Li vaig explicar a la Roser, la meva professora d’aleshores, i ella va iniciar els tràmits perquè Càritas em pogués ajudar. Em van deixar un pis, on he viscut des de llavors; vaig començar estant jo sol i ara visc amb quatre companys més. A més, la Roser també em va explicar que existia la Beca Impulsa que em podia ajudar a continuar els estudis quan acabés l’ESO i vaig començar els tràmits per poder accedir-hi. Jo tenia clar que volia seguir estudiant —havia vingut a Catalunya per aquest motiu—, però no m’ho podia permetre econòmicament.

“Jo tenia clar que volia seguir estudiant —havia vingut a Catalunya per aquest motiu—, però no m’ho podia permetre econòmicament”

– Ara estàs estudiant i treballant a la vegada. Com ha estat això?

Després de fer tot el procés de selecció, vaig poder entrar al Programa de la Fundació Impulsa i des d’allà m’han ajudat econòmicament i també personalment. La Fundació Impulsa és un 10! Et dona suport econòmic, un portàtil, et permet entrar en contacte amb el món laboral i t’acompanya a tot arreu. És que és un 10 perquè dona oportunitats a la gent que ho necessita! Gràcies al Programa també he pogut conèixer l’empresa on estic treballant.

“La Fundació Impulsa és un 10! Et dona suport econòmic, un portàtil, et permet entrar en contacte amb el món laboral i t’acompanya a tot arreu”

– Creus que el teu pas per la Fundació Impulsa ha marcat un abans i un després en la teva vida?

Totalment! El dia que jo vaig entrar a la Fundació no tenia diners, i ara, gràcies a ells, puc viure i estic estudiant. Sense la Fundació Impulsa ara tindria una vida molt diferent: no tindria feina, ni documentació, ni estudis.

– Dius que la Fundació, a banda del suport econòmic, t’ha acompanyat a tot arreu. A què et refereixes?

A part dels diners i l’ordinador, la Fundació també fa cursos i ensenya tècniques que sempre m’han ajudat molt. A més a més, t’assignen una mentora i, per mi, la meva mentora és com una segona mare: cada dia em truca, em convida amb la seva família. Quan em vaig haver d’operar, em va acompanyar cada dia; quan vaig començar a treballar, em va donar consells; m’ajuda a organitzar els meus estudis. Sempre es preocupa per mi i, gràcies a ella, també he conegut molta gent i m’ha ajudat a tenir un cercle d’amistats. És una persona que m’ha donat molt.

“La meva mentora és com una segona mare […] Sempre es preocupa per mi i, gràcies a ella, també he conegut molta gent i m’ha ajudat a tenir un cercle d’amistats. És una persona que m’ha donat molt”

– Creus que tu també li has aportat alguna cosa a ella?

[Riu] No ho sé. Ella em diu que sí, que la meva experiència li ha fet veure la vida d’una manera diferent, que ha après molt de la importància de conèixer bé les persones i no prejutjar-les, i també del valor de tenir clar què volem fer a la vida.

– Quin és el teu proper repte?

Estic molt orgullós del camí que he recorregut fins ara i estic molt content del que tinc. M’agrada l’empresa on estic, Fredvic, i em vull centrar a acabar robòtica. D’aquí deu anys, m’agradaria muntar una empresa o comprar-me un pis i m’agradaria en algun moment poder portar la meva mare i les meves germanes a Catalunya, encara que fos només de visita.

Si vols ajudar més joves com en Richmond

 

Oriol Antúnez, Director de Formatges Montbrú

#ProtagonistesImpulsa #Moianès

Oriol Antúnez és el director de Formatges Montbrú, la formatgeria familiar del Moianès que, amb més de 30 anys de vida, s’ha posicionat com a millor empresa agroalimentària innovadora de Catalunya el 2019 per la creació i el desenvolupament d’un nou producte lacti, el Cheesefuet.

Formatges Montbrú també ha estat guardonada pel Sarró de cabra, considerat el millor formatge de cabra de pell florida del món pel prestigiós certamen internacional World Cheese Awards. Actualment l’empresa elabora més de 25 tipus de formatges —de búfala, de cabra, d’ovella i ecològics— i compta amb 40 treballadors i treballadores a l’obrador, i amb 40 ramaders i ramaderes. Antúnez fa 25 anys que es dedica a l’empresa familiar i explica que la decisió d’apostar per Formatges Montbrú davant la incertesa de no saber què podia estudiar va ser un dels moments més feliços de la seva vida.

– Valores molt la decisió d’haver-te decantat per la tradició familiar. Juntament amb la tradició, la qualitat i la innovació són dos dels pilars fonamentals de l’empresa. Com es fa per trobar l’equilibri entre conceptes que aparentment podrien xocar, com la tradició i la innovació?

Aquesta part d’innovació ve donada pel fet que som un equip que ens agrada “liar-nos”, provar coses noves, experimentar i treure productes nous periòdicament. Al mateix temps, però, dediquem molts esforços a respectar i ser el màxim fidedignes al producte primigeni que es va començar a fer a la masia. Els espais i les màquines evidentment han canviat, però respectem la tradició.

– Hi ha tradició formatgera a Catalunya?

No, però s’està fent molta cultura del formatge, perquè estan naixent moltes iniciatives que ofereixen formatges molt variats i això en fa créixer la cultura. En canvi, altres comunitats que sí que tenen tradició, com que s’han centrat en un sol formatge i no han innovat, no han generat aquesta cultura del formatge. De fet, som els que més a prop estem de França i allà hi ha molta tradició formatgera, i amb productes nostres com el Cheesefuet és un dels llocs on estem creant més expectació, perquè tenen tanta tradició i cultura que busquen coses noves que no els ofereix el seu mercat.

“S’està fent molta cultura del formatge, perquè estan naixent moltes iniciatives que ofereixen formatges molt variats”

– Tot i que el 80% de les vostres vendes se centra a Catalunya i a les Balears, també sou presents a una vintena de països. És difícil entrar a altres mercats?

El fet que a Catalunya no hi hagi cap DO [denominació d’origen] més enllà del formatge Urgèlia (Cadí) fa que resulti complicat entrar a altres països, perquè la gent fora d’aquí compra formatges que ja tenen molta tradició. Tot i això, nosaltres apostem decididament per anar-nos fent un nom i estem fent un treball comercial important als Estats Units, Europa i Canadà. Ara per ara, som presents a botigues gurmet molt especialitzades i amb una representació discreta, i la voluntat és anar-nos obrint mercat també en sectors no tan especialitzats.

– Què creus que aporta la vostra formatgeria a escala social?

La nostra filosofia. Les empreses es poden plantejar de moltes maneres i, en el nostre cas, el plantejament ha passat sempre per fer un producte de valor afegit, però que, alhora, aporti valor a tota la cadena: al sector ramader, als treballadors i treballadores, a la nostra clientela; i que tots aquests valors beneficiïn el nostre entorn. Al final, podem dir que Formatges Montbrú és un projecte transformador. Tenim la capacitat de transformar coses amb les mans ja des del moment que podem convertir una matèria primera en una cosa viva, i no només transformem, sinó que tenim el repte que allò que transformem sempre sigui de la màxima qualitat possible. Qui compra un formatge Montbrú està comprant un tros de territori, una estima cap a una feina, el saber fer de tot un equip.

“Formatges Montbrú és un projecte transformador. Tenim la capacitat de transformar coses amb les mans ja des del moment que podem convertir una matèria primera en una cosa viva”

– És amb aquesta voluntat transformadora que us heu sumat a la iniciativa de la Fundació Impulsa?

Sí, de seguida vam veure que es tracta d’un projecte molt sòlid pel que significa i el que aporta: més enllà de les beques, el fet que el jovent pugui comptar amb una mentoria és impagable. Si tot el jovent d’aquest país tingués l’oportunitat de participar-hi, tindríem un futur esperançador.

– Completa la frase. Per a tu, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Un privilegi.