Arxius de #ProtagonistesImpulsa - Pàgina 3 de 3

Tag Archive for: #ProtagonistesImpulsa

“Es tracta que, en un moment de dubte, sàpiguen que tenen algú de confiança”

20/05/2021

Vicky Martínez, Mentora de la Fundació Impulsa

La Vicky es va formar en Ciències Empresarials i, posteriorment, en Administració i Direcció d’Empreses. Després de 20 vint anys treballant en tasques de gestió, organització i administració empresarial, un moment personal complicat la porta a iniciar un procés d’autoconeixement que l’empeny a fer un gir a la seva trajectòria professional.

Actualment, treballa en el que realment li agrada, la teràpia psicocorporal, acompanyant persones que passen per etapes difícils en l’aprenentatge de gestionar les emocions.

Fa dos anys que és mentora de la Fundació Impulsa i se sent molt agraïda amb l’experiència. Es mostra propera, pràctica i senzilla, en la seva vida i en el seu acompanyament als Joves Impulsers.

– Què t’atrau de la mentoria social?

Ser a prop dels joves. La seva mirada de descoberta constant, així com certa seguretat innocent, em dona frescor i m’enriqueix; n’aprenc.

– Què creus que és el més important que pot aportar el mentor o la mentora al jove?

Per mi és molt senzill: ser-hi. L’important és que ells sàpiguen que hi ets, per acompanyar-los, per escoltar-los, per compartir, per recolzar… deixant que es creï el vincle i sentin confiança per poder obrir-se i utilitzant l’acompanyament en l’àmbit que sigui, tant personal com professional.

– Com és el dia a dia de l’acompanyament?

Cada mentor s’organitza com vol. Jo acostumo a fer trobades periòdiques de seguiment amb els joves, a més d’algunes formacions puntuals que organitza la Fundació Impulsa. Es tracta de teixir una relació de confiança perquè comptin amb tu. Jo ho faig essent propera, explicant-los coses de la meva vida, igual que espero que ells me n’expliquin de la seva, ser present sense envair.

– Va més enllà dels estudis

Sí. Perquè sempre hi ha un acompanyament emocional, però també perquè enfortir els vincles entre persones amb qui potser no haguéssim coincidit mai ens fa ser millors persones, i això després ho traspasses a altres aspectes de la teva vida. En aquest sentit, la Fundació Impulsa fa una feina molt important d’enxarxar joves, mentors i empreses, i la fa d’una manera bonica i eficient. Això, quan dediques temps al voluntariat, s’agraeix.

“Enfortir els vincles entre persones amb qui potser no haguéssim coincidit mai ens fa ser millors persones, i això després ho traspasses a altres aspectes de la teva vida”

– Amb quins reptes t’has anat trobant, durant l’experiència com a mentora?

Potser he tingut molta sort o des de la Fundació Impulsa han seleccionat molt bé la meva parella de mentoria, però la veritat és que no m’he trobat amb cap gran repte. Les meves dues experiències com a mentora han estat molt boniques, amables i agraïdes. Si haig de destacar algun moment, seria el principi, quan em vaig sentir una mica desorientada al no saber exactament què és el que has de fer, si arribes a tot arreu on hauries d’arribar… Tot i això, no considero que fos un gran handicap.

– Animaries a altres persones a participar al Programa Impulsa Mentoria?

Sí que l’animaria i de fet, sempre l’animo! Sobretot a les meves amistats i gent més propera. Crec que és un compromís bastant assumible: no et requereix de moltes hores i hi ha molta flexibilitat d’horaris per poder-t’ho combinar. A més, poder acompanyar a un jove que necessita un cop de mà, conèixer el seu món i les seves vivències, és una experiència molt enriquidora.

“Poder acompanyar a un jove que necessita un cop de mà, conèixer el seu món i les seves vivències, és una experiència molt enriquidora”

– Quina relació estableixes amb la Fundació Impulsa?

Sempre són presents per donar-te suport en la mentoria. Però, sobretot, jo destacaria que és una entitat que té clar els seus objectius i els passos per arribar-hi. Tenen un equip de professionals motivat i uns programes clars, que faciliten que els joves es desenvolupin.

Si vols col·laborar en la tasca de la Fundació Impulsa a través de la mentoria, posa’t en contacte amb nosaltres.

Fes-te mentor o mentora,
acompanya un jove Impulser

INSCRIU-TE

Ets una organització?

Omple el formulari per a més informació

CONTACTA

“Tenim el poder de canviar la societat, d’arribar on no arriben els governs”

26/03/2021

Tim Eaves, CEO de Quadpack, Organització Impulsora

#ProtagonistesImpulsa #Osona

Tim Eaves és el propietari i fundador de Quadpack, una multinacional dedicada al disseny, el desenvolupament, la provisió i la fabricació d’envasos per a productes de cosmètica i bellesa. Eaves és britànic, però viu a Catalunya des de fa 30 anys, on té el laboratori i la central de proves de l’empresa que lidera. A més, sovint el podem trobar a Torelló, on Quadpack té la primera fàbrica que va comprar l’empresa.

Tot i que el Tim mai va ser massa bo en els estudis obligatoris, ha aconseguit que la seva empresa avui sigui present a 14 països, compti amb 600 treballadors i treballadores (250 a Catalunya) i recentment hagi rebut la Medalla d’Or EcoVadis per la seva aposta per una tecnologia basada en l’electricitat ecològica. Un èxit que atribueix al fet d’haver comptat amb el suport de moltes persones al llarg de la seva vida. Aquest és també un dels motius de l’existència de la Fundació Quadpack.

– Com neix la idea de dedicar-vos al sector dels envasos per a productes de cosmètica i bellesa?

El naixement de Quadpack té una història: el meu pas per l’escola va ser un desastre, no tenia cap tipus de motivació i no entenia què hi feia allà, però, malgrat això, sempre vaig tenir la sort de comptar amb molts suports. Amb 14 anys, treballava per diverses persones que em donaven feina i això m’animava. I aquesta sort m’ha acompanyat al llarg de la meva trajectòria professional, ja que sempre he tingut gent al voltant que ha confiat en mi i m’ha donat oportunitats. De fet, gràcies a ells soc on soc. A la universitat, una empresa em va donar feina de becari i aquesta oportunitat em va canviar el xip per a sempre: l’empresa es dedicava als envasos de cosmètica i això em va fer encendre la bombeta per seguir estudiant i creixent personalment.

“El meu pas per l’escola va ser un desastre, no tenia cap tipus de motivació […] He tingut gent al voltant que ha confiat en mi i m’ha donat oportunitats. De fet, gràcies a ells soc on soc”

– És fruit d’aquesta experiència personal el fet que Quadpack tingui una Fundació que treballa conjuntament amb altres entitats per la integració social del jovent?

Segurament sí, i també la compra de la primera fàbrica, a Torelló, que va ser una de les experiències més boniques de la meva vida: aleshores vaig ser conscient del rol que tenim les empreses dins el teixit social i vaig entendre que, més enllà de la transacció econòmica, tenim una responsabilitat.

“Amb la compra de la primera fàbrica, a Torelló, vaig ser conscient del rol que tenim les empreses dins el teixit social i vaig entendre que, més enllà de la transacció econòmica, tenim una responsabilitat”

– Per tant, podem dir que la compra de la primera fàbrica va marcar la filosofia de la vostra empresa?

Després de viure aquest impacte en la comunitat, vaig decidir que havíem de poder fer un retorn arreu on estem ubicats. Una empresa ha de ser conscient que el seu objectiu no és fer grans fortunes, sinó tenir un producte d’èxit i compartir-lo amb els públics. Tenim el poder de canviar la societat, d’arribar on no arriben els governs. Això ens va portar a treballar per donar oportunitats al jovent, perquè un accés igualitari a l’educació és bàsic per crear generacions futures. I en aquesta línia, veiem molt potent el projecte de la Fundació Impulsa, amb la qual de seguida vam veure clara la col·laboració: tot el que necessita el jovent està dins seu i Impulsa els ajuda a això, a trobar aquest talent propi i a fer-lo créixer oferint als joves un suport. Tinc una gran admiració per l’estructura de la Fundació Impulsa: és un model d’èxit, i la prova clara és que està creixent ràpidament.

“Tinc una gran admiració per l’estructura de la Fundació Impulsa: és un model d’èxit, i la prova clara és que està creixent ràpidament”

– Quadpack té oficines i instal·lacions de producció a Europa, als Estats Units i a la regió Àsia-Pacífic, i una xarxa estratègica mundial de socis de fabricació, però la seu central es troba aquí. Què té Catalunya que no tingui un altre país?

[Riu] Moltes coses! Ja quan vaig trepitjar Barcelona per primer cop, la ciutat em va robar el cor. Em considero un ambaixador dels catalans i de les catalanes, perquè gran part de la meva feina consisteix a ensenyar al món que bons que són. Aquí, la societat deixa fluir la creativitat en tots els àmbits i hi ha molt de talent. A nivell pràctic, és una ciutat amiga dels negocis, hi ha molta energia, i amb un bon projecte i un bon equip, si fas que se senti bé, es pot aconseguir el que et proposis. Aquest nivell d’entusiasme i compromís és únic.

“[A Catalunya] amb un bon projecte i un bon equip, si fas que se senti bé, es pot aconseguir el que et proposis. Aquest nivell d’entusiasme i compromís és únic”

– Completa la frase. Per a tu, la Fundació Impulsa en una paraula és…

Innovació. (No he vist mai aquest format en cap altra entitat abans de conèixer la Fundació Impulsa.)

“Que l’alumne becat senti que algú creu en ell, ja és una gran aportació social”

12/02/2021

Xavier Francàs, Ambaixador de la Fundació Impulsa al Berguedà

#ProtagonistaImpulsa #Berguedà

Durant tota la seva vida, Xavier Francàs ha estat molt vinculat a la política i això l’ha portat també a participar activament en diferents iniciatives i projectes de caire social. Després de la seva etapa a la Caixa —on va desenvolupar-hi la seva carrera professional durant 41 anys—, va exercir de regidor a l’Ajuntament de Berga i de vicepresident al Consell Comarcal del Berguedà durant quatre anys, i va passar a ser conegut pel seu repte majúscul d’implantar el sistema de recollida de residus porta a porta a la comarca.

Francàs estima la terra i cada cap de setmana el trobareu cultivant els horts familiars a la Pobla de Lillet, on hi té les arrels. La seva trajectòria professional i personal l’ha convertit en una persona que coneix molt bé el territori i la seva gent. Per aquest motiu, quan l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB) va apostar per apropar el projecte de la Fundació Impulsa a la capital berguedana, va proposar-lo com a mentor. Després d’un any d’aquesta experiència, ara ha assumit una nova tasca: fer d’ambaixador.

– Durant la legislatura en què vostè va ser regidor de l’Ajuntament de Berga i vicepresident del Consell Comarcal del Berguedà va assumir el repte d’implementar un nou sistema de recollida de residus a la comarca. Com va ser aquesta experiència?

Quan vaig assumir l’Àrea de Medi Ambient, el Berguedà era la penúltima comarca de Catalunya en la recollida de residus, amb un 28% de reciclatge, i calia revertir-hi la situació. Aleshores jo desconeixia tant els models existents com els sistemes de recollida per garantir un reciclatge òptim, i vaig iniciar un procés d’aprenentatge al respecte: vaig contactar amb responsables tècnics i polítics de diferents poblacions que havien implementat nous models amb bons resultats i de mica en mica em vaig anar endinsant en aquest món. Al final vam acabar implementant el sistema de recollida selectiva porta a porta a 12 municipis (els de major nombre d’habitatges —incloent-hi la capital berguedana—), i malgrat algunes crítiques, en general la resposta de la població va ser molt positiva i el resultat va ser espectacular: vam arribar al 82% de reciclatge.

“El Berguedà era la penúltima comarca de Catalunya en la recollida de residus amb un 28% de reciclatge i calia revertir-hi la situació. […] Malgrat algunes crítiques, en general la resposta de la població va ser molt positiva i el resultat va ser espectacular: vam arribar al 82% de reciclatge”

– Pel que explica, l’esforç va tenir la seva recompensa. Està satisfet de la feina feta?

Sí, evidentment. Aquest resultat va satisfer totes les persones que hi estàvem implicades i a nivell personal va ser un motiu d’emoció i agraïment profunds a la implicació ciutadana. Malgrat haver rebut algunes crítiques i haver passat moments complicats, la dedicació va valer molt la pena: la resposta de la ciutadania va servir per situar el Berguedà, el 2019, com a primera comarca de Catalunya en la recollida de residus porta a porta, i va esdevenir un referent per a altres poblacions interessades en la implementació d’aquest sistema.

“La resposta de la ciutadania va servir per situar el Berguedà, el 2019, com a primera comarca de Catalunya en la recollida de residus porta a porta”

– Podríem dir que, tot i estar jubilat, no té temps per avorrir-se…

No! De fet, sempre he estat implicat en diferents àmbits a nivell polític, però, mentre treballava, vaig preferir aparcar-ho per no barrejar coses. Tot i així, sempre havia tingut clar que, un cop jubilat a nivell tant professional com polític, volia col·laborar amb alguna entitat social, perquè penso que és una manera de fer un retorn a la societat. I això és el que estic fent ara, que m’he implicat en la Fundació Impulsa i també estic col·laborant amb la Fundació ASENCAT [Associació de Sèniors de Catalunya per a l’Orientació del Talent Emprenedor].

– La seva implicació amb la Fundació va ser a través de la mentoria, però ara compagina aquesta tasca amb la d’ambaixador. Com ha anat tot plegat?

Sí, vaig conèixer la Fundació a través de l’ACEB i durant el curs 2019-2020 vaig ser-ne mentor. En acabar el curs, vam fer una valoració, i el fet de plantejar una sèrie de temes que creia que podien millorar-se respecte com els havíem plantejat inicialment, em va portar a mantenir una xerrada amb el president de la Fundació, Carles Cuyàs. Ell, després d’aquest intercanvi d’opinions, juntament amb la directora, em va convèncer per acceptar la nova tasca com a ambaixador. Igualment, ara per ara compagino el paper d’ambaixador amb la mentoria a l’alumne que vaig acompanyar durant el curs passat.

Actualment, com a ambaixador em centro a establir contactes amb les diferents empreses i entitats locals i comarcals del Berguedà per poder-los donar a conèixer la important tasca que està duent a terme la Fundació, i demanar-los la seva implicació. I, paral·lelament, també estic en contacte permanent amb la tècnica encarregada de gestionar les mentories al Berguedà per tal d’ajudar-la en qüestions logístiques com ara buscar persones que vulguin fer de mentores —quan se’n detecta la necessitat—; treballar en aspectes de millora; contactar amb els centres de l’alumnat —si escau—; buscar llocs on reunir-se, i anar resolent les necessitats que van sorgint en cada moment.

– Vostè és una persona coneguda al Berguedà i amb una forta vinculació al territori. Per què creu que és tan important que sigui una persona de la comarca la que faci els contactes amb les empreses i les institucions de la zona?

La finalitat de la Fundació és la mateixa en totes les comarques, però cada territori té els seus trets diferencials, i, per bé o per mal, el fet de ser de la zona comporta conèixer-ne bé les necessitats, la seva gent i el tarannà. Això permet ser més eficient a l’hora d’orientar la tasca per projectar la Fundació.

– És evident que la seva experiència i trajectòria són valors importants per contribuir a aquesta finalitat de projectar la Fundació Impulsa al territori. Més enllà d’això, què creu que pot aportar a la Fundació?

Implicació. La Fundació persegueix uns objectius molt clars, però, per aconseguir-los, no es limita a becar l’alumnat i a oferir-li tutela, que és una de les funcions principals, sinó que busca anar un pas més enllà en cada cas i això és el que faig jo també. Més enllà de l’objectiu final, hi ha un rerefons molt important amb transcendència social.

“Més enllà de l’objectiu final [de la Fundació Impulsa] hi ha un rerefons molt important amb transcendència social”

– I aquesta implicació amb la Fundació, què li aporta a vostè?

Formar part del projecte de la Fundació és una manera de mantenir-se jove, de seguir actiu, de compartir la meva experiència i de retornar a la societat tot allò que m’ha aportat. En acabar el curs passat, vaig rebre la valoració de l’alumne al qual havia estat fent de mentor i el seu agraïment és motiu suficient per seguir amb aquesta implicació. Em va fer adonar que realment val molt la pena la tasca que s’està fent. A banda de l’ajuda econòmica, és molt important poder ajudar aquests joves, als quals, per desgràcia, els ha tocat viure en una societat que no els ho posa gens fàcil.

“La valoració de l’alumne al qual havia estat fent de mentor i el seu agraïment […] em van fer adonar que realment val molt la pena la tasca que s’està fent. A banda de l’ajuda econòmica, és molt important poder ajudar aquests joves, als quals, per desgràcia, els ha tocat viure en una societat que no els ho posa gens fàcil”

– Parla de retornar valors a la societat. En aquest sentit, quin valor social creu que aporta la Fundació al territori?

Com deia, a banda de la situació econòmica difícil que travessem, a nivell social les coses tampoc són fàcils. El fet que l’alumnat al qual es beca pugui ser conscient que algú creu en ells penso que és una gran aportació social al territori. En definitiva, acaba sent una manera de dir-los que la societat aposta per ajudar-los malgrat trobar-se en un context difícil, i que la vida va més enllà dels estudis i de la feina.

Pel que fa a la resta d’agents implicats, en el cas dels mentors i els ambaixadors, el valor social que ens aporta és el retorn de les vivències. Quant a les empreses, la seva implicació suposa un plus de reputació social, ja que, d’alguna manera, estan mostrant preocupació i interès per un futur millor.

– Què diria a les empreses i a les institucions del Berguedà que avui dia no formen part del projecte per animar-los a implicar-s’hi?

A la comarca comptem amb entitats socials diverses en les quals estan implicats els berguedans i berguedanes, però el projecte de la Fundació Impulsa té unes característiques i una finalitat social que actualment no preveu cap altra entitat a la zona. La Fundació beca alumnat d’FP i cicles formatius amb pocs recursos i els ofereix un acompanyament a través de la mentoria. Des del curs passat, comptem amb 12 empreses que estan becant dotze alumnes, i ara tenim nou beques per cobrir. Les empreses i institucions tenen una molt bona ocasió per implicar-se en el projecte, ja que, a la vegada que contribueixen en una tasca social, tenen a les seves mans l’oportunitat tant de fer saber al jovent que creuen en ells com de disposar del seu potencial per formar-los i assegurar-se un bon relleu. Al capdavall, es tracta dels treballadors i treballadores del futur.

“Les empreses i institucions […] tenen a les seves mans l’oportunitat tant de fer saber al jovent que creuen en ells com de disposar del seu potencial per formar-los i assegurar-se un bon relleu. Al capdavall, es tracta dels treballadors i treballadores del futur”

– Completi la frase. Per a vostè, la Fundació Impulsa en una paraula és…

Repte.

“L’acompanyament que fa la Fundació Impulsa és una aportació social vital, per als joves i per al territori”

15/01/2021

Ignasi Montagut, Director d’operacions de Liven

#ProtagonistaImpulsa #Berguedà

L’Ignasi Montagut té 50 anys i en fa 25 que treballa a l’empresa familiar Liven, d’on actualment n’és el director d’operacions. L’Ignasi és una persona activa i compromesa amb el seu entorn: tant el podeu trobar enfilat dalt d’una bicicleta gaudint del territori que l’ha acollit, com comercialitzant el vi que ha elaborat amb tres amics amb la voluntat de recuperar vinyes velles del Berguedà.

Montagut també està implicat activament en projectes com Òmnium Berguedà o la Universitat Catalana d’Estiu de la Natura (UCEN) i aquesta filosofia de vida l’aplica en el seu dia a dia com a directiu de Liven. Justament aquest fet l’ha animat a ser una de les 90 organitzacions que col·labora amb la Fundació Impulsa.

Situada a la capital berguedana, la fàbrica d’aperitius, productes ètnics i tex-mex, juntament amb la fàbrica de crispetes per a microones de Puig-reig, representa el nucli industrial ocupacional més potent de la comarca i distribueix arreu del món. Liven actualment compta amb més de 250 treballadors i treballadores, té una facturació anual de 60 milions d’euros i la seva evolució ha estat marcada per l’ampliació de l’oferta: van començar amb la venda de snacks de blat de moro i actualment exporten més de 200 productes i estan avançant cap a la producció ecològica.

– Com neix Liven?

Doncs la veritat és que va ser tot plegat una mica de casualitat, ara fa 30 anys. El meu pare, juntament amb tres socis més tenia una consultoria i van rebre l’encàrrec de fer un projecte de snacks. Però, quan el van tenir, el client no hi va veure viabilitat i van acabar-lo executant ells. Ubicar la fàbrica a Berga va ser una decisió marcada pels plans de reconversió de la mineria, que oferien ajudes econòmiques importants per a les empreses que s’implantaven a la comarca i generaven llocs de treball on recol·locar els treballadors procedents de les mines de carbó, i també per la comunicació entre Barcelona i Tolosa a través del túnel del Cadí, així com per la situació geogràfica que oferia el polígon de Berga. Liven va néixer amb 49 miners i actualment comptem amb més de 250 treballadors i treballadores, i amb el temps hem anat pensant noves línies de negoci i hem anat ampliant l’oferta.

– De fet, actualment sou l’única empresa en el sector que fabrica la gama completa d’aperitius, productes ètnics i tex-mex i, a més, us posicioneu per la qualitat de la matèria primera amb la qual treballeu. Ens ho pots explicar una mica més?

Sí, normalment els productors de snacks s’especialitzen en un tipus de producte i nosaltres ho fem tot. A més, la integració vertical que tenim amb el blat de moro ens diferencia en el sector, ja que sembrem el nostre propi blat de moro, i així cobrim tot el cicle. Això no ho fa ningú més a Espanya i crec que a nivell europeu tampoc. Som socis de l’empresa Liven Agro, situada entre els municipis de Monzón i Barbastro, a Osca, i des d’allà es porta tota la part agrícola, de sembra i de cultiu. D’aquesta manera, garantim que el blat de moro que utilitzem és lliure d’organismes genèticament modificats.

“La integració vertical que tenim amb el blat de moro ens diferencia en el sector, ja que sembrem el nostre propi blat de moro, i així cobrim tot el cicle. Això no ho fa ningú més a Espanya”

– A l’inici d’aquesta entrevista comentàvem el fet que molts dels teus valors personals els comparteixes també a nivell empresarial. Com es tradueix el compromís de Liven amb les persones i amb l’entorn?

Efectivament, a Liven ens sentim responsables de la nostra gent i profundament compromesos amb la nostra comunitat. De fet, ara estem treballant molt el tema de les energies renovables i també hem creat la gamma saludable de snacks feta amb base de llegums.

Creiem que el món empresarial no pot romandre indiferent a una realitat social global; les empreses tenim un compromís amb la societat de retornar-li allò que ens dona. Catalunya és un país que té una cultura responsable i compromesa socialment, i nosaltres intentem implicar-nos tant com podem amb la societat a través de la participació en diferents iniciatives. Una de les darreres col·laboracions que creiem molt potent és la que estem fent amb la Fundació Impulsa, acompanyant alumnes amb dificultats socioeconòmiques perquè puguin accedir als estudis de formació professional. En tenir coneixement del projecte, de seguida vam tenir clar que volíem participar-hi. En primer lloc, pel fet que és un projecte altruista sorgit d’emprenedors de Vic que volen ajudar joves en situació de vulnerabilitat social. I en segon lloc, perquè compartim tots els valors que hi ha al darrere de la Fundació; el projecte en si és molt interessant i el fet de posar en relleu el compromís amb l’educació i obrir noves oportunitats professionals des de l’escola al territori ens sembla vital.

“La participació amb la Fundació ens dona un sentiment de pertinença a un col·lectiu amb uns objectius comuns; és una manera d’establir punts de trobada entre les empreses impulsores i veure que a comarques hi ha un gran valor”

– Entenem que per a vosaltres el territori és molt important?

I tant! No tot passa per l’àrea metropolitana; aquí hi ha molt de talent i a vegades sembla que no en siguem conscients. Impulsa és un projecte de molt alt nivell amb empreses de la comarca, que contribueix a posar en valor la importància d’escampar riquesa arreu del territori. Les administracions haurien d’anar en aquesta línia també; ara amb la COVID-19 s’ha vist perfectament que treballar a comarques et dona una qualitat de vida molt superior i que és important descentralitzar, i la tasca de la Fundació contribueix precisament a aquest fet.

“Impulsa és un projecte de molt alt nivell amb empreses de la comarca que contribueix a posar en valor la importància d’escampar riquesa arreu del territori”

– Comentaves abans que la filosofia de Liven us ha portat a liderar i col·laborar en diferents projectes de caire social. Per què creieu que és important la implicació d’empreses com la vostra, arrelades a la zona, en projectes d’aquest tipus?

Sí, actualment col·laborem amb el Banc dels Aliments, amb la Colònia Vidal i amb el Taller Coloma. Per a nosaltres també és molt important la cultura, i en aquest sentit estem en diferents iniciatives, així com també col·laborem en activitats sense ànim de lucre d’escoles, entitats, etc. Al final el que estem fent és crear comarca i país. No podem estar d’esquenes als projectes socials, perquè a la vida un dels valors importants són les persones. A Liven intentem cuidar molt els nostres treballadors i treballadores, i entenem que això forma part també de la importància de cuidar el futur del país. En aquesta línia, també ens hem volgut implicar en el projecte que proposa Impulsa, perquè, al final, el jovent i la gent que està estudiant són els que tiraran endavant el país i ajudar-los a tenir inquietuds, a ser desperts, a tenir objectius i, si volen, a acabar sent fins i tot emprenedors, són valors que s’agafen a l’escola. En aquest sentit, penso que Impulsa està fent un treball excepcional, perquè amb l’ajut a la formació d’aquests nois i noies s’està contribuint a mostrar-los que al territori hi ha oportunitats i que no cal marxar-ne. Podem dir que Impulsa està cuidant el futur del país. Perquè. al capdavall, els nois i noies amb els quals treballa són els que el tiraran endavant.

“S’està fent un treball excepcional, perquè ajudant a la formació d’aquests nois i noies s’està contribuint a mostrar-los que al territori hi ha oportunitats i que no cal marxar-ne. Podem dir que Impulsa està cuidant el futur del país perquè al capdavall, els nois i noies amb els quals treballa són els que el tiraran endavant”

– Què diries a les empreses i les institucions del Berguedà que avui dia no formen part del projecte d’Impulsa per animar-los a implicar-s’hi?

A les empreses que encara no s’han implicat en el projecte els diria que escoltin els missatges que transmet el jovent que hi ha participat; els diria: “Escolteu com han viscut l’experiència aquesta canalla, com l’han tirat endavant i, després, reflexioneu-hi!”.

“[A les empreses que encara no col·laboren amb Impulsa]: Escolteu com han viscut l’experiència aquesta canalla, com l’han tirat endavant i, després, reflexioneu-hi!”

– Completa la frase. Per a vosaltres, en una paraula, la Fundació Impulsa és…

Imprescindible.

“De qui lidera ens hem de preguntar quina contribució ha fet per a un món millor”

27/11/2020

Oriol Amat, Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat, i degà de la UPF-BSM

#ProtagonistesImpulsa

– Al llibre ‘L’ampolla mig plena’ vostè afirma que “més val rescatar l’economia durant un període curt que no pagar subsidis durant anys”. La rapidesa és la clau de volta per revertir la situació econòmica actual?

A causa de la pandèmia del coronavirus, l’economia (que portava una bona tendència i es preveia un creixement al voltant del 1,5% del PIB pel 2020) va frenar en sec. Ara es preveu que el 2020 pot haver-hi una caiguda de l’economia catalana que es situarà entre el 10% i el 12%, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. Això ha provocat que ja hagin tancat unes 16.000 empreses, que representen el 7% del total del teixit empresarial català. No és una bona notícia. En aquests moments, d’acord amb un estudi que vaig acabar fa unes setmanes, al voltant d’un 78% de les empreses catalanes està reduint les vendes i/o els beneficis. I moltes tenen seriosos problemes de liquiditat.

– Així, estem parlant d’urgència…

Sí, cal que s’apuntali la part més feble del teixit empresarial. Em refereixo, sobretot, a les pimes i als autònoms, i especialment dels sectors més afectats com els relacionat amb el turisme, els hotels, la restauració, la cultura… si no se les ajuda i molt ara, tancaran i després ens passarem molts anys pagant subsidis d’atur. En canvi, si se les ajuda, són empreses que resistiran i quan arribi la vacuna tornaran a anar bé, pagaran impostos i quotes de Seguretat Social. Per tant, les ajudes que es doni ara, en els mesos que queden fins que la crisi sanitària comenci a solucionar-se, permetran estalviar molts diners en els propers anys.

– Alertes al llibre que cal que les empreses es preparin amb mesures de prevenció per quan arribi la propera crisi. Destaques com a més rellevant: “cuidar i protegir els actius més importants: l’equip humà, els avantatge competitius i els clients, i tota la resta de parts interessades i el planeta”. Què els recomana als empresaris que facin en aquests aspectes?

Cada empresa és un món però, en general, les bones empreses tenen a les persones com l’actiu més important i, per això cal cuidar-lo. Estem en moments de molta incertesa. Moltes persones viuen problemes de salut en els seus cercles més propers. També pateixen pel seu lloc de treball o pel d’altres familiars i amistats. Aquesta incertesa, fa que hi hagi molta angoixa. Per això, cal que les persones que lideren les empreses transmetin confiança al seu equip. És important que, si poden, no rebaixin les retribucions. Ara és el moment de pensar en nous productes, nous mercats i això requereix molta flexibilitat. És el moment de pensar en com créixer, més que en retallar despeses, que de tota manera pot ser necessari quan no hi hagi més remei. Li poso un exemple, un restaurant de vora on visc ha innovat molt recentment apostant pel menjar per emportar, ha fet reformes en l’establiment per a facilitar que els clients puguin venir a recollir el menjar, també ha fet reformes en l’exterior de l’establiment per a facilitar el consum a l’aire lliure, ha posat en marxa una campanya de fidelització, ha fet un acord amb una empresa per a la distribució i amb aquest tipus de mesures em deia l’altre dia la propietària que ha parat el cop, no ha acomiadat a ningú i li està començant a anar molt millor. També cal cuidar als proveïdors estratègics que tingui l’empresa ja que si ens deixen de subministrar ens farien anar malament. I, possiblement, una de les lliçons que traurem d’aquesta crisi és que hem de cuidar millor el planeta. Caldrà prioritzar la sostenibilitat.

– Quan aborda l’atur juvenil i la formació, afirma que “hi ha un dèficit important entre el que els joves aprenen i el que les empreses demanen”. També destaca que “no s’ensenya prou bé en temes més relacionats amb les actituds personals”. Aquesta és una preocupació compartida per Impulsa i, de fet, la figura del mentor va en el sentit de treballar les actituds personals dels nostres becats. Quina és la seva recepta en l’àmbit de l’educació? Què cal canviar sistèmicament?

Hem de recuperar valors que sempre han distingit el perfil de la nostra gent: la passió per la feina ben feta, la cultura de l’esforç, l’emprenedoria. Això caracteritzava als nostres avis, pares i mares. És bàsic per a crear més empreses i que les que es creen generin més benestar per a tothom. És un tema que, sens dubte, requereix fer molta feina a cada llar i també cal un pacte de país, entre tots els agents econòmics i socials i que també ha d’arribar als mitjans de comunicació. Per posar un exemple de pràctica que caldria revisar, recordo més d’una sèrie de televisió on al empresari el pinten com una persona egoista i que explota a tothom. És un estereotip que fa perdre de vista que sense persones emprenedores no podrem crear més benestar.

– Les xifres que apunta de la Xina i la Índia quan parla del món que ve, fan tremolar. Però vostè apunta que amb flexibilitat i capacitat d’adaptació podem ser capaços de ser competitius. Què els diria a les empreses catalanes en aquest sentit? Com poden treballar aquests aspectes?

El país el tenim localitzat en un lloc ideal per a l’atracció d’inversió estrangera i tenim factors molts positius, com la climatologia, la bellesa de l’entorn, la cultura, la seguretat, una bona relació entre qualificació i cost de la ma d’obra, i molts d’altres punts forts. El que ens falta es un sector públic més proactiu amb menys paperassa i tràmits més curts. I al mateix temps, les empreses han de ser més àgils per adaptar-se als canvis de l’entorn. Més d’un cop he parlat d’un restaurant xinès que hi havia a prop de casa que fa uns anys va haver de tancar i es va reconvertir en restaurant japonès. Poc després amb la crisi de 2008, es va reconvertir en un wok i ara en els darrers mesos ha apostat pel menjar per emportar. És un exemple de resiliència i de capacitat d’adaptació per part de la família xinesa que regenta el restaurant. Aquesta capacitat és la que ens cal en molts casos.

– Per últim, respecte les organitzacions afirma que “si de tots els trets distintius de les organitzacions d’èxit n’he de triar un , em quedo amb el bon lideratge”. Com és el bon lideratge i com l’han de cultivar els líders de les nostres empreses?

Per a valorar l’obra d’una persona que lidera no hem de mirar només quants beneficis ha aconseguit o quants anys ha estat al càrrec. Molts ho fan destrossant la sostenibilitat i arruïnant la vida dels seus empleats. Nelson Mandela deia que: “Els vertaders líders han d’estar disposats a sacrificar-ho tot per la seva gent”. Per això, d’un líder ens hem de preguntar sobre la seva contribució a un món millor i que ha fet per a que les persones aprenguin, creixin i visquin una vida amb més sentit. Això no és fàcil, però avui dia crec que és el que hem de demanar a les persones que lideren.